Estampes pulleses: una experiència religiosa

Irazoqui i Passolini

Com avançava ahir, la configuració rocallosa de Gravina in Puglia serveix d’aperitiu per l’esplendor rupestre de Matera, tot i que hauré d’advertir immediatament que no es troba a la Pulla sinó a la regió veïna de Basilicata. Aquí els habitatges en coves s’integren sense solució de continuïtat amb els barris més baixos de la ciutat (baixos tant pel nivell social com per la orografia) i el factor «marc incomparable» assoleix cotes difícilment superables. No endebades la UNESCO inclou la vila entre els tresors que són patrimoni de la humanitat i provoca així el dany col·lateral de les hordes turístiques que envaeixen cadascun dels seus racons.

Aquest paisatge de brutalitat primitiva no hauria d’ocultar la ciutat noble que s’alça sobre les seves espatlles, com escuma en xop de cervesa, on no hi manquen duomo i esglésies de solvència arquitectònica contrastada en carrers de rectitud clàssica. La catedral és romànica, com també ho són l’església dedicada a Sant Joan Baptista i la molt escènica San Pietro Caveoso; mentre que el barroc és irrefutable a San Francesco d’Assisi o a la Chiesa del Purgatorio. Inevitablement, aquesta zona senyorívola pertany també al terreny del menú turístic i les botigues de souvenirs desvergonyits; però, és clar, s’ha de viure!

El Duomo romànic

Sant Joan Baptista

Pensareu que no coneixíeu Matera, però en realitat l’haureu entrevist sense saber-ho, més o menys maquillada, en alguna pel·lícula relacionada amb la Història Sagrada. Entre moltes altres de més laiques, aquí es van rodar «L’evangeli segons Sant Mateu» de Passolini, aquell «Rei David» que protagonitzà Richard Gere en anys de vi i de roses, la sanguinolenta «Passió» dirigida per Mel Gibson, «Mary» d’Abel Ferrara o el recent i desastrós «Ben-Hur», on la ciutat es veia particularment deshonrada pels efectes digitals.

San Pietro Caveoso

L’any 2019 Matera serà, juntament amb la ciutat de Plovdiv (Bulgària), la capital europea de la cultura. Com si això ens importés el més mínim. Passem de política i ataquem el moll de l’os. El 21 de novembre de 1954 la població va ser proclamada «Civitas Mariae», o «ciutat mariana» en vernacle. L’acabat de repintar (Sant) Joan Pau II la va visitar l’abril de 1991 i la va definir com la ciutat de la Visitació i el Magnificat. Podeu anar en pau.