Ducats concedits pel rei de Redonda Xavier I:
- Pedro Almodóvar, Duque de Trémula (1999)
- John Ashbery, Duque de Convexo (1999)
- Pierre Bourdieu, Duque de Desarraigo (1999)
- William Boyd, Duque de Brazzaville (1999)
- Ray Bradbury, Duque de Diente de León (2006)
- Michael Braudeau, Duque de Miranda (2004)
- Antonia Susan Byatt, Duquesa de Morpho Eugenia (1999)
- Guillermo Cabrera Infante, Duque de Tigres (1999)
- Pietro Citati, Duque de Remonstranza (2002)
- John Maxwell Coetzee, Duque de Deshonra (2001)
- Francis Ford Coppola, Duque de Megalópolis (1999)
- Agustín Díaz Yanes, Duque de Michelín y Maestro de la Real Tauromaquia (1999)
- Roger Dobson, Duque de Bridaespuela y Real Cronista en Lengua Inglesa (1999)
- Umberto Eco, Duque de la Isla del Día de Antes (2008)
- Sir John Elliott, Duque de Simancas, (2002)
- Marc Fumaroli, Duque de Houyhnhnms, (2009)
- Frank Owen Gehry, Duque de Nervión, (2001)
- Francis Haskell, Duque de Sommariva (1999)
- Milan Kundera, Duque de Amarcord (2010)
- António Lobo Antunes, Duque de Cocodrilos (2001)
- Claudio Magris, Duque de Segunda Mano (2003)
- Eduardo Mendoza , Duque de Isla Larga (1999)
- Ian Michael, Duque de Bernal (2000)
- Alice Munro, Duquesa de Ontario (2005)
- Arturo Pérez-Reverte, Duque de Corso y Real Maestro de Esgrima (1999)
- Francisco Rico, Duque de Parezzo (1999)
- Ian Robertson, Duque de Impertinentes (2006)
- Éric Rohmer, Duque de Olalla y Duque de Rayo Verde (2004)
- Sir Peter E. Russell, Duque de Plazatoro (1999)
- Fernando Savater, Duque de Caronte y Maestro del Real Hipódromo (1999)
- George Steiner, Duque de Girona (2007)
- W.G. Max Sebald, Duque de Vértigo (2000)
- Mario Vargas Llosa, Duque de Miraflores (2008)
- Luis Antonio de Villena, Duque de Malmundo y Poeta Laureado en Lengua Española (1999)
- Gean Carlo Villegas, Duque de Puertorricuentos (2011)
- Juan Villoro, Duque de Nochevieja (1999)
La foto és maca perquè sí, me la poso de fons d'escriptori. Aquest país veig que és imaginari, però hi ha mini-regnes reals d'allò més peculiars.
ResponEliminaÒscar, Redonda és un país imaginari (i a la vegada molt real), però no em prendria a broma alguns dels seus convidats. Javier Marías pot ser una mica borde, però sol tenir un gust exquisit per concedir ducats. Escollim quins seran els nostres?
ResponEliminaNo conec gaire el Marias, però alguns d'aquesta llista no són sants de la meva devoció precisament. Jo és que no tinc cap més aspiració nobiliària que la de pertànyer a la República de les Ànimes Afins.
ResponEliminaEm demano el Ducat de Sant Galderich, fa patxoca...
ResponEliminaTampoc ho són per a mi, Òscar. Però em quedo amb Steiner, Byatt, Eco, Coppola, Bourdieu, Sebald,Cabrera Infante, Munro, Mendoza i Vargas Llosa (malgrat tot).
ResponEliminaGalde, tot teu, només cal que convencis en Marías.
ResponEliminaJo vull el 'ducat de la Creu Alta'. Pot ser?. Coméntali al Marias . . .
ResponEliminaAi, en Javier Manías, que diria en Rasoir!
ResponEliminaHe sol·licitat l'ingrés a la "Orden del Finnegans, que és un altre invent d'en Marías i un seus col·legues.
La principal obligació d'aquest club és venerar Ulisses de Joyce i a mi no m'ha vagat mai llegir-lo sencer i per ordre, però i què, si jo el que vull és que em deixin anar amb ells un any a Dublín, a celebrar el Bloomsday i punt. Per no parlar de l'absència de dones. Un dia d'aquests se les hauran de veure amb l'escamot lila.
En fi, jo, per si les mosques, m'he après el seu lema, que no és altre que la frase final del sisè capítol, Thank you. How grand we are this morning!. I ric molt. Estic graciosíssima quan parlo en anglès.
Francesc, aposto que està lliure, però em sembla que només ofereix títols als amigatxos.
ResponEliminaMatilde, no es pot negar que aquesta colla sap divertir-se. Això de no haver de fitxar cada matí dóna per molt.
ResponEliminaAra que quedarà la plaça vacant, proposo a Llorenç Villalonga i Pons com a Duc de Palma.
ResponEliminaKalamar, no sé si en donen a títol pòstum; però estàs segura que la plaça és vacant? Amb aquesta colla no me'n refiaria.
ResponEliminasens dubte em quedo amb el nom de Duque de Cocodrilos
ResponEliminaTrobo molt curiosa aquesta història mig real mig imaginària. Pensava que era un invent del Marías però segons la Wiki ve de més lluny, d'un tal M. P. Shiel (escriptor de gènere fantàstc, molt adient). M'ha agradat llegir aquesta llista de ducats (poca dona, efectivament).
ResponEliminaPons, serà perquè en Lobo Antunes té una "Exhortació als cocodrils".
ResponEliminaSí, Gemma, sembla inventada però té una base real. Diu que l'illa és molt petita i ningú no hi ha posat els peus perquè està voltada de penyasegats.
ResponEliminaJo no vull tenir un títol, jo vull un regne!
ResponEliminaDoncs per demanar, Enric, que no quedi.
ResponEliminaUna bona llista, Allau. Sempre penso que venint d'un escriptor tan valorat com és Javier marías, els noms són pobre d'imaginació. Vaja, que no m'agraden gens.
ResponEliminaEm quedo amb Coppola, Magris, Mendoza, Sebald, Rohmer i Munro. A Mendoza li tinc feta una creu negra per haver dit de forma gratuita que "Kafka era un mal escriptor". Sap greu que a gent oficialment intel·ligent se'ls en vagi l'olla aixi.
Matilde: L'ordre dels Finnegans no ha estat inventada per Marías que no aprecia gens a Joyce. Hi ha Eduardo Lago, Giralt Torrente i d'altres talents hispànics joves. A la wiki t'ho expliquen.
Glòria, a mi sí que alguns m'agraden i em pregunto si els afortunats no hauran donat el seu vist-i-plau. M'encanta el de A. S. Byatt. De Marías prefereixo no opinar, perquè només li he llegit una novel·la (apart dels articles dels diumenges); però, per fragments que corren per la xarxa, crec que m'enuegaria amb la seva prosa.
ResponEliminaTens raó, la Matilde m'ha colat un gol. És en Vila-Matas el que pertany als Finnegans (i la veritat és que Vila-Matas i Marías tenen una certa retirada).
Mecàsumenlesemblancesraonables, Allau, ara sí que no m'hi voldran de cap manera!!
ResponEliminaHow grand I was this morning, s'hauria de dir d'això meu?
Gràcies, Glòria, no em cal la wiki, en tinc ben prou amb que m'ho expliquis tu.
Matilde, no et preocupis, a mi m'ha sonat creïble. I ja saps que aquí només es parla de ficcions.
ResponEliminaAllau, ets massa amable amb mi. Ho dic pel resultat aquest "Ficció 1- Rigor 0". Però un misto és un misto.
ResponEliminaClar que per a misto, el que he visualitzat, per culpa del teu símil futbolístic.
Tu, sota els tres pals. Jo, al punt de penal. Tots dos en calça curta. L'arbitre xiula. Jo agafo empenta, em disposo a fer el llançament, però no arribo ni a tocar la pilota. Rellisco i ja em tens pastada per terra.
A tu no t'espera un destí millor, que has fet un salt cap a la dreta, en plan rei leon, amb els teus guants i tota la perafernàlia reglamentària que et puguis imaginar. La pilota, allà mateix, morta de fàstic, la pobra.
Ai, quin mal que fan els dilluns. Dispensa.
En Marías m'ofereix un munt de dubtes com a persona però ha escrit molts encert. "Corazón tan blanco", "El hombre sentimental"...el poden fer passar a la història. Són bonics de debó.
ResponElimina