El dimoni de les llistes: Hernández y Fernández
- Uys i Buys en afrikaans
- Schultze i Schulze en alemany
- Thomson i Thompson en anglès
- Tik i Tak en àrab
- Johnson i Rohnson en bengalí
- ar Bras i ar Braz en bretó
- Dupond i Dupont en català, basc, francès, italià, finès, turc, suec, danès, indonesi i a les edicions modernes en portugués
- Hernández i Fernández en espanyol i gallec
- Citserono i Tsicerono en esperanto
- Dubeu i Débeu en francoprovençal
- Johns i Johnes en gal·lès
- Ντυπόν i Ντιπόν en grec (Dupon i Dipon, que es pronuncien tots dos [di'pon])
- Skapti i Skafti en islandès
- Diupon i Diubon en japonès (デュポンとデュボン)
- Clodius i Claudius en llatí
- Biwer i Biver en luxemburguès
- Jansen i Janssen en neerlandès
- Dupont i Dupont en persa (دوپونت و دوپونط – la diferència és a les dues t, que sembla ser que no sonen igual)
- Tajniak i Jawniak en polonès
- Zigue i Zague a les antigues edicions en portuguès
- Tomson i Tompson en serbi
- Kadlec i Tkadlec en txec
- 杜本和杜朋 (Dùběn i Dùpéng) en xinès
Jo que vaig llegir el Tintín primer en castellà, entenc bé el títol d'aquest apunt.
ResponEliminaFantàstic el primer portuguès!
Ui, en quin infern t'has ficat, Allau!
ResponEliminaEn hebreu: Thompson i Thomson (תומפסון תומסון)
i en aranés com es DIU?
ResponEliminaLlamp de rellamp! Vet aquí que en Guardiola llegia el Tintín en portugués (d'això se'n diu tenir cops amagats)
ResponEliminaSí, Puigmalet, jo també vaig començar en castellà i ara tinc una barreja considerable que de vegades em fa dubtar del nom d'algun personatge.
ResponEliminaEnric no volia ser exhaustiu i prometo que no repetiré llistes amb la resta de personatges.
ResponEliminaLa variant en hebreu vaig intentar posar-la, però no em vaig aclarir amb l'edició de dreta a esquerra.
Francesc, crec que la versió en aranès està per fer. T'animes?
ResponEliminaFriar, és sabut que en Guardiola és un gran lector de portuguès antic.
ResponEliminaDoncs mira, ja m'està bé el de la majoria (és que no sé pronunciar la "z" final sense prendre mal :S )
ResponEliminaClidi, Hernandes i Fernandes queda ben català.
ResponEliminaI la ignorància pregunta, perquè han de canviar els noms a cada país...?
ResponEliminaGarbí, tens raó que no hi ha cap necessitat. Ara potser no tant, però fa anys, i especialment a la literatura per a infants, es tendia a posar noms que fossin més familiars a la cultura de la llengua traduïda.
ResponEliminaAllau i Allauz al The Daily Avalanche
ResponEliminaGalde, no comencem, sóc únic!
ResponElimina