Inaugurat l'any 1968 per servir (ara) a uns 1.200.000 habitants. Calculo que deu comptar amb unes 50 estacions. Uns 60 quilòmetres de vies, majoritàriament soterrades.
La còpia del model canònic de Harry Beck falla per colors, per tipografia i per la seva elevació en el no res. Zero en conducta! Però, si ens posem una mica estupends, també és una mica Gerrit Rietveld (tot i que va néixer a Utrecht).
els colors, puf! :( i, tens raó, això que estigui suspès en en no res, més la forma, fa pensar en una piruleta, o uns espolsadors, si m'apures :)
ResponEliminai què es això que la meitat de línies estiguin solapades? catxis...
ResponEliminaClídice, vist com una piruleta encara té un passar.
ResponEliminaPons, suposo que és una sola via per on passen trens amb tres destinacions diferents; però és cert que no queda bonic.
ResponEliminaCaram, cinc línies. El dia que dediquis un post al metro berlinès hauràs de fer un post-desplegable.
ResponEliminaps: m'ha fet pensar en unes tisores de podar, la disposició d'aquestes línies...
Ferran, ja el vaig publicar fa més de 2 anys, segurament no està gens al dia.
ResponEliminahttp://allausz.blogspot.com/2009/07/un-mon-de-metros-berlin.html
ResponEliminaNo et pensis, no hi ha hagut gaire modificacions a banda de l'entrada en funcionament de la línia provisionalment anomenada U55, que només té tres estations entre la Porta de Brandenburg i la Hauptbahnhof, l'estació principal.
ResponEliminaEntre Mondrian i Van Doesburg... però no arriba a la categoria dels mestres, of course!
ResponEliminaFerran, hi vaig ser fa tres anys i no em sona.
ResponEliminaGalde, només és un mapa de metro, què vols?
ResponElimina