The Magnetic Fields acaben de treure disc aquesta setmana i es titula “Love at the bottom of the sea”. És un grup que m’encanta i que, a més, ha jugat un paper molt important a la meva vida (però això ens duria massa lluny i ho deixaré per a un altre cap de setmana.
El gran Stephin Merritt ha retornat acompanyat dels seus col·laboradors habituals i d’algunes veus femenines que contrastin amb el seu timbre de baríton. Cançons molt breus, alegrement pop, tocades amb uns instruments que semblen comprats a un basar xinès, aparentment senzilles, però amb lletres tan enverinades com intel·ligents (qui més faria rimar “mariachi” amb “Liberace” i “Saatchi & Saatchi”?)
Per exemple, aquest “Andrew in drag” (Andrew transvestit), el drama d’un faldiller que, en veure el seu amic Andrew vestit de dona, hi descobreix l’única femella de la que es podria enamorar (amb l’agreujant que l’Andrew ni tan sols és gai).
Doncs no coneixia aquest grup i m'agrada, m'agrada aquesta veu. He escoltat unes cançons al youtube (All My Little Words, How To Say Goodbye), alguna que recomanis especialment?
ResponEliminaGemma Sara, en tenen d'infinites recomanables. De moment busca Ferdinand de Saussure i allà ens retrobarem.
ResponEliminaBona!
ResponEliminaSona. Em perdo amb la lletra. Pel que fa a l'atracció per l'amic transvestit, forma part de l'inconscient d'una part de la població masculina hetero molt faldillera: la cerca de l'igual. L'expressió de la virilitat, no en una femella amb qui compartir sexe, sinó en el propi plaer genitalitzat. El transvestit ho té tot. Té els nostres genitals i és la femella que ens atrau biològicament.
ResponEliminaEnric, no ho havia analitzat tan a fons. En Merritt és gai, però també és molt agut.
EliminaI això em recorda que encara no tinc entrada! (després de la teva recomanació, segur que s'exhaureixen)
ResponEliminaJo tampoc la tinc, Santi, creus que hi haurà bufetades?
EliminaL'últim cop que els vaig veure, fa sis o set anys, l'Aliança del Poblenou estava plena a vessar.
EliminaNo coneixia aquest grup i gracies a tu acabo de descobrir-los. Ara mateix estic escoltant aquest CD per Spotify i es magnific. Gracies Allau
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, voltar!
Elimina69 Love Songs és un monument a la senzillesa pop. Jo no sé com s'ho fa, però Mr. Merritt és incapaç de compondre una cançó dolenta. Investigarem aquest amor submarí, gràcies!
ResponEliminaDavid, 69 Love Songs és un dels discos de la meva vida; però trobo que aquest amor sota les aigües no fa mal paper al seu costat.
Elimina