M'he adonat que, si esperes un dia abans de publicar-los, els apunts milloren. També molts guisats troben el seu punt de perfecció l'endemà de la seva preparació (reivindicació de les sobres). En definitiva, més que un lapsus, això és una via vers l'excel·lència. O les ganes que jo li tinc.
Alguns observadors suposadanent aguts només hi han sabut veure un home amb una ombrel·la que no acaba d'obrir-se.
ben vist, així publicaràs l'escrit en primavera.
ResponEliminaFrancesc, potser estic preparant la campanya "Ja és primavera a The daily avalanche!"
Eliminaun home amb ombrel·la i botes?
ResponEliminaAvui ja és primavera, Francesc.
Ja oloro aquest apunt que s'espera..quina gana.
Kalamar,si no és ombrel·la, serà paraigües.
EliminaAquest apunt, versió .es i pronúncia nasal, es diria "Estamos trabajando en ello..."
ResponEliminaPuigmalet, no cal fer tants escarafalls amb el ".es", benvinguts a la realitat!
Eliminade fet, tot i que hi haig de treballar molt...jo sempre ho faig, escric, ho deixo macerar, retoco de sal i publico.
ResponEliminaUna estona de repòs al rebost perquè pugi la massa.
EliminaCada dia que passa retallo una mica, i moltes coses queden en res, sortosament.
ResponEliminaJosé Luis aquest és un dels perills de buscar la perfecció: descobrir que calladet estàs més guapo.
EliminaDe vegades, com les sardines en escabetx, fins i tot 4 o 5 dies milloren el macerat.
ResponEliminaBrian, tots els escabetxs són exemples pertinents.
EliminaA veure si, amb tanta maceració, acabarà l'apunt faisandé, cal anar amb compte! ^^
ResponEliminaClídice, quan es tracta de caça major (com ho són els meus apunts ;p), la maceració és de rigor.
EliminaTens raó, Allau. Horaci deia que si un escrit sobrevivia una lectura crítica després d'haver-lo tingut desat en un calaix durant cinc anys, és que valia la pena. No sé si exagerava o no, però és cert que l'entusiasme incial, sovint, s'esvaeix com més lectures dediquem als nostres escrits.
ResponEliminaDavid, aquest pensament d'Horaci contravé la idea del que ha de ser un bloc, però. Cinc anys!
EliminaVingui el què vingui ho espero amb il·lusió. No t'oblidis d'afegegir-hi una mica de sucre.
ResponEliminaSucre i llimona, Glòria, la meva especialitat!
Elimina