Precipucis

El jueu David, mutilat, però poc.

Avui tractarem d’un punt sensible, o sigui que els cors febles faran bé de no continuar llegint i passar directament a l’apunt de demà. El prepuci és, segons el diccionari, un tros de pell que oculta el gland del penis. Amb aquesta breu definició acabaríem amb l’assumpte, si no fos perquè al darrera s’hi amaguen altres coses, en cap cas innocents.

No deu de ser casual que, tant jueus com musulmans, practiquin el ritual de la circumcisió i llevin un tros de carn, aparentment prescindible, als seus infants. El costum, d’entrada, no sembla natural i, si ho penses fredament, és més aviat bèstia; però tampoc condueix la víctima a un carreró sense sortida (altres ablacions tenen efectes molt més nefastos). Déu demana un compromís, necessàriament dolorós, i a canvi ofereix el benefici de pertànyer al seu club, amb promeses de tenir-ho tot pagat a l’altra vida. Tribus de tot el planeta relacionen l’ingrés en el grup o l’entrada a la vida adulta amb alguna cerimònia de mutilació. Sospito que el bateig catòlic, una literal dutxa d’aigua freda, és reminiscent d’arcaics rituals molt més brutals. No aniré més enllà, perquè aquests discursos religiosos em produeixen cada dia més al·lèrgia.

No sempre la circumcisió ve lligada a una pràctica religiosa; també pot ser motivada per un problema de fimosi (del grec φῑμός, “morrió”), que es produeix quan el prepuci no pot retraure’s per deixar el gland al descobert. En aquests casos pot ser aconsellable passar pel quiròfan, prescindint de les faramalles rituals dels shamans de la tribu, tot i que aquesta solució mèdica cada dia és més discutida. Sembla que és rar entre els infants menors de cinc anys trobar alguna dificultat pel descapollament, i malgrat tot fins fa poc era comuna la circumcisió preventiva, especialment als Estats Units, on se li atribuïen beneficis higiènics. Diverses generacions d’americans dels anys 50 i 60 patiren aquest prejudici en carn pròpia.

No sé si amb motiu o sense, jo en vaig ser víctima a la tendra edat de set anys. La meva única visita a la sala d’operacions (i toco fusta i ferro perquè no es repeteixi) em va convertir en una petita celebritat local. Recordo les amigues de la meva mare contemplant encuriosides el xampinyó tumefacte que m’havia crescut entre les cames. Sospito que eren anys de tirar pel dret i ja és tard per demanar responsabilitats.

Els detractors de la circumcisió al·leguen que el gland permanentment al descobert perd sensibilitat, tot i que és difícil mesurar qüestions tan personals com és el plaer obtingut. Mira’t d’una forma més positiva, aquesta suposada insensibilitat podria ser una ajuda pels que pateixen d’ejaculació precoç. Els defensors, en canvi, publiquen de tant en tant estudis on afirmen que els circumcidats som menys propensos a les malalties venèries (o sigui que jo en dec ser l’excepció). Una vegada vaig conèixer un paio que es dolia perquè no l’havien circumcidat de petit: pensava que l’operació afavoria el desenvolupament d’un penis poderós.

Xifres poc rigoroses informen que un 25% dels mascles del planeta estem escapçats. No sé com anirà ara el mercat de valors, però fa uns anys recordo que a l’àmbit de la pornografia gai (especialment la ianqui) s’apreciaven molt més els actors sencers (“uncut”) que els altres, tot i que, si el comediant fa bé la seva feina i està motivat, el prepuci aviat desapareix d’escena.

Això ens duria finalment a qüestions estètiques. Què és més bell un penis en repòs circumcís o recobert de pell fins a la punta? Com que aquest és un bloc seriós, evitaré publicar sengles fotografies perquè els lectors les votin; però si algú vol expressar la seva opinió (apassionada, si fos possible), li estaria molt agraït.