La filosofia darrera del taulell

No hi ha feines poc interessants, si es contemplen amb la perspectiva adequada. Res de més anodí i que menys coneixements especials exigeixi, diríeu, que el treball de dependent de comerç i malgrat això tot és qüestió de saber mirar. Que li preguntin a la periodista cultural i blocaire (first swimming lessons) Isabel Sucunza, que ha convertit la seva experiència de dues setmanes fent una substitució a una camiseria de centre comercial en un llibre molt aparent, de títol “La tienda y la vida”, que Blackie Books li acaba d’editar.

Per descomptat no és aquest el primer cas d’un bloc que fa el salt al paper, però malgrat que l’origen del text de “La tienda y la vida” rau en els apunts de “first swimming lessons”, la Sucunza ha estat prou hàbil per estructurar el conjunt sota unes directrius unificadores que eviten el caràcter fragmentari que sovint té el gènere blocaire. Així cadascun dels dotze capítols, apart de descriure les incidències de la jornada, s’acompanya d’altres reflexions que s’hi relacionen i que màgicament semblen venir molt a tomb.

Com tots els grans escriptors de blocs, la Sucunza té veu pròpia que es reconeix a la llegua i uns punts de vista que són ferotgement seus. Malgrat la matèria primera —la logística d’una camiseria i la interrelació amb els clients que hi entren—, l’autora defuig el costumisme gallinaci i s’enfila per reflexions de més volada, de vegades plenament filosòfiques, d’altres sorprenentment originals i pertinents. No hi ha, però, cap condescendència envers el seu dia a dia mercenari i si una cosa deixa clara és la importància de plegar bé un jersei o un polo.

Més enllà de l’entorn laboral, el llibre es passeja (entre altres moltes coses) per l’infern de les relacions de parella, per l’infern de les relacions amb les companyies proveïdores de serveis i per l’infern de les relacions amb el nostre proïsme més ben intencionat (aquell que precisament asfalta l’infern mencionat a dalt). El programa pot sonar masegat, però en mans de la Isabel no ho és gens. També hi ha una lectura adulta de “Peter Pan”, una lectura gamberra de Nietzsche, una lectura antropòfuga del comportament dels gats i un establiment del canon de la literatura catalana delineat per una Harold Bloom nascuda a Pamplona. Com a propina, la Sucunza fa anys que viu a Barcelona i ens coneix prou bé com per fer un dels retrats més mortífers sobre l’estranya relació que tenim els de la capital amb la llengua catalana. És un dels cims de “La tienda y la vida”, però aquí no en deixaré ni una mostra. Si ho voleu llegir, compreu el llibre o intenteu trobar-ho al seu bloc. 

Ella diu que en aquest dietari ha evitat l’humorisme, que li semblava massa fàcil com a recurs. No sé què dir; a mi m’ha divertit molt la seva lectura, no es tracta de cap bajanada i resistirà de segur una segona visita així que arribi la propera temporada de rebaixes.