divendres, 19 d’octubre del 2012

Rathaus

Bremen és la més petita de les tres ciutats-estat alemanyes (les germanes grans són Berlín i Hamburg) i, abans que vingui en Pons a recordar-m’ho, és d’allò més hanseàtica. Compta amb uns molls fluvials al riu Weser, però el seu port veritablement important el trobarem 60 quilòmetres més al nord i alguns apunts més enllà en el futur.

Foto de JMTD
Pot presumir d’algunes coses bones, com és el seu ajuntament, dit Rathaus en vernacle, perquè “Rat” vol dir consell en alemany (aquí no som a Hamelin precisament), o sigui que és la “casa del consell”. L’edifici té arrels gòtiques de principis del segle XV, però la façana principal de la Marktplatz és d’estil renaixentista i fou bastida dos segles més tard (si, anaven una mica endarrerits a l’hora de seguir la moda arquitectònica. Malgrat que el 60% de la ciutat fou destruït per les bombes aliades durant la Segona Guerra Mundial, la Rathaus sobrevisqué pràcticament intacta gràcies a la protecció amb plafons de fusta de la seva fràgil façana. 

Independentment que la UNESCO té classificat l’edifici com una de les mostres més reeixides de l’arquitectura del maó de tota Europa, una visita guiada al seu interior perfectament preservat val molt la pena (reserves a la propera oficina de turisme). Els seus majestuosos salons conserven l’esperit pragmàtic dels comerciants de l’època daurada de la ciutat. A les parets i al sostre mostres de cetacis (en esquelet o en pintura) que encallaren a la boca del Weser i maquetes dels vaixells que feren la fortuna de la Hansa.


I enmig d’aquesta apoteosi del gòtic civil, tancada com dins d’un joier, la sorpresa de la Cambra Daurada que fou redecorada l’any 1905 en estil Art Nouveau.


Davant de la façana principal hi ha una estàtua de Rotllà (o Roland, Roldán, Orlando, que el paio és conegut arreu) que és la més gran de les que existeixen en territori alemany i per això mateix la UNESCO també l’ha inclòs al seu catàleg. No tenia ni idea que al Sacre Imperi Romanogermànic s’estilava erigir semblances d’aquest paladí de Carlemany com a símbol de les llibertats civils. No endebades l’estàtua (1404) de 5 metres 47 centímetres s’encara a la catedral, com si volgués parlar de tu a tu amb el poder eclesiàstic.


11 comentaris:

  1. L'estàtua, per molt antiga que sigui, no l'he trobat gaire lluïda... La resta pel que sembla pot passar.

    El que és curiós és observar com els aliats van massacrar els alemanys i d'això gairebé no se'n diu res fora del cas de Dresden... No hi ha ciutat alemanya que no hagi passat un bombardeig massiu amb destruccions massives.

    ResponElimina
  2. Doncs ja veus, Galde, que van patir pels descosits. Els uns es fan forts i els altres ho minimitzen.

    ResponElimina
  3. Deliciosa, la Cambra Daurada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Enric, molt íntima, tractant-se d'un edifici públic.

      Elimina
  4. una ciutat molt maca i molt aprop Lubeck un altre delicia

    ResponElimina
  5. En Rotllà té els genolls pelats, pobre! :)

    ResponElimina
  6. ai, no, que són unes punxes! (he ampliat la imatge). Ja m'estranyava a mi que la gent civilitzada del nord anés tocant estàtues pels puestus :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no m'estranyaria, Clídice, que tingués alguna llegenda associada i que li toquessin una o altra part.

      Elimina
  7. Quants turistes! fan pinta d'autòctons.
    Preciosa la sala.
    Lubbeck demà? crec que m'agradarà veure la casa dels Buddenbrook, vull anar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, gran part dels turistes eren autòctons. Però per Lubbeck encara hauràs d'esperar; de moment ens quedem a Bremen.

      Elimina