Quatre vistes de Bremen

La Ciutat Vella forma un conjunt força compacte, amb una bona zona de vianants i uns límits molt precisos que marquen el riu Weser i els antics fossats de la muralla ara negats. A la plaça Major, apart de l’ajuntament i el Rotllà que van aparèixer l’altre dia, hi ha molts altres edificis de pes, però cap més contundent que la catedral. Amb una història de dotze segles al seu darrera, s’entendrà que poques pedres quedin dels seus inicis. Està dedicada a Sant Pere, però com que actualment està ocupada pels  protestants, no tinc molt clar com gestionen això del santoral. Les seves criptes tenen un d’aquells microclimes que afavoreixen la momificació dels cadàvers que allà s’hi dipositen, motiu suficient per mantenir-me ben allunyat del lloc.

Schnoor, prop del riu, era l’antic barri mariner on es trobaven també les cases de mala nota i les distraccions pecaminoses en general. Els carrers estrets amb edificis de dues o tres plantes construïts els segles XVIII i XIX es presenten ara perfectament restaurats i posats al servei del turisme. Això significa que al barri ja gairebé no hi habita ningú de forma permanent: la casa que no és una pensió amb encant, és un restaurant tradicional, i la resta ha estat conquerit per aquella mena de botigues on compres objectes innecessaris simplement perquè estàs de vacances i és el que toca. Pintoresc, no en té més.

Amb l’enderrocament de les muralles a principis del segle XIX es va aprofitar per crear un parc al llarg del seu fossat (una idea molt millor que la plaça de Catalunya i la plaça Urquinaona que ens vam empescar a Barcelona). El molí, que estaríem temptats a qualificar d’holandès, és típic també de la Baixa Saxònia i conté un restaurant de qualitat no verificada.

Però per un sopar o unes cerveses, millor Schlachte, el passeig fluvial amb les ribes del Weser a un costat i un gavadal de terrasses a l’altre. Relaxant i melangiós, l’antítesi de la Barceloneta.