El dimoni de les llistes: morir amb estil

Esquil, l'àliga, la fornera i el seu pare, el taxista

• El legislador atenès Draco va morir el 620 abans de Crist ofegat per les capes i els barrets que li llençaren els seus entusiastes conciutadans al teatre d’Egina.
• Esquil, el gran autor de tragèdies atenès, morí el 455 abans de Crist a causa d’una tortuga que una àliga li havia llençat sobre la calba (tot confonent-la amb un roc) amb la intenció d’esberlar la closca i trobar el cor mengívol del rèptil.
• Qin Shi Huang, primer emperador xinès, morí el 210 abans de Crist quan es va prendre  unes quantes píndoles de mercuri per assegurar-se la immortalitat. El va sobreviure el seu famós exèrcit de terracota.
• El filòsof estoic Crisip morí de riure el 206 abans de Crist en veure com un ase se li menjava les figues. Va demanar a un esclau que li donés vi per fer-les-hi baixar i després d’haver rigut tant va morir.
• L’any 285 Sant Llorenç va ser martiritzat per l’emperador Valerià en una gran barbacoa. El futur sant patró de cuiners i de bombers va morir tot fent broma: “Ja em podeu tombar, que d’aquest costat ja estic cuit”.
• L’any 1327 el destronat i empresonat Eduard II d’Anglaterra va ser assassinat amb una banya que l'introduïren a l’anus a través de la qual un ferro roent li causà ferides fatals sense desfigurar el seu cos.
• A Carles II de Navarra el seu metge li va recomanar embolicar-se el cos amb un llençol banyat en conyac. La serventa que li estava cosint aquesta pseudo-mortalla volgué tallar un fil sobrant i a falta de tisores utilitzà la flama d’una espelma. Espantada per la foguera resultant, la dona fugí corrents i deixà que el rei es cogués en “papillotte”. Corria l’any 1387.
• El 1567 Hans Steininger, burgmestre de Braunau (Austria) va trencar-se el coll quan va ensopegar amb la seva barba. L’apèndix pilós mesurava en el moment fatal 1,4 metres i habitualment el duia ficat dins d’una bossa de cuir.
• L’astrònom danès Tycho Brahe va morir a Praga l’any 1601 amb la bufeta rebentada. Tot perquè va considerar una falta de cortesia abandonar la taula durant un banquet.
• El polígraf escocès Thomas Urquhart va morir de riure el 1660 en sentir que Carles II (res a veure amb el de dalt) havia accedit al tron.
• Adolf Frederick, rei de Suècia, morí d’indigestió l’any 1771. Les armes homicides: llagosta, caviar, “choucroute”, arengada fumada, xampany i catorze racions dels seus pastissets favorits banyats en llet calenta.
• El compositor Charles-Valentin Alkan va morir a París l’any 1888 esclafat per una llibreria quan intentava agafar el Talmud que es trobava a un dels prestatges de dalt. Una versió més recent afirma que el moble que li va caure al damunt va ser una perxa-paraigüer.
• Harry Houdini, famós escapista americà sempre disposat a posar a prova els seus propis límits permeté que un boxejador aficionat li fes un cop de puny a l'estómac. Segurament les ferides internes que se’n resultaren li causaren la mort el 31 d’octubre de 1926.
• El 1927 l’extravagant ballarina Isadora Duncan s’escanyà amb el propi fulard quan aquest s’enredà amb la roda del cotxe en el que viatjava.
• El dramaturg austro-hongarès Ödön von Horváth morí a París l’any 1938: durant una tempesta elèctrica li caigué a sobre la branca d’un arbre als Champs Elysées, davant del Théâtre Marigny.
• L’escriptor nord-americà Sherwood Anderson mor de peritonitis a Panamà l’any 1941. Causa probable: la ingestió de l’escuradents que acompanyava l’oliva del seu martini.
• Basil Brown, un dietista anglès de Croydon morí després de beure 45 litres de suc de pastanaga en deu dies. Diagnòstic: sobredosi de vitamina A.
• El lògic i matemàtic Kurt Gödel va morir de fam l’any 1978 mentre la seva esposa era a l’hospital. Un dels personatges cabdals del segle XX fou també un notori paranoic: no menjava res que no hagués estat preparat per la seva muller.
• L’enterramorts francès Marc Bourjade morí l’any 1982 quan una pila de taüts li caigué al damunt. Va ser enterrat en un d’ells.
• Garry Hoy, advocat de Toronto de 38 anys, va precipitar-se 24 pisos avall el 9 de juliol de 1993. Intentava demostrar que el vidre de la finestra era irrompible, com havia comprovat moltes altres vegades. El vidre no es va trencar, però va desprendre’s del seu marc.
• Taylor Mitchell, cantant folk canadenc, atacat i mort per tres coiots el 2009. L’únic adult registrat als annals que hagi sucumbit a aquesta espècie de cànid.
• Mike Edwards, violoncel·lista fundador de l’Electric Light Orchestra, atropellat per una enorme bala de palla mentre conduïa per la campanya anglesa l’any 2010.
• 2013: anònim pescador bielorús intenta fer-se un “selfie” en companyia d’un castor. L’esmentat rosegaire li sega una artèria.
• També 2013: Joao Maria de Souza, al Brasil, mort per una vaca que li va caure des del sostre mentre dormia.

Observareu en l’esquema precedent que les morts estúpides, llegides sobre una escala històrica, són cada vegada més freqüents. No sé si això indica un coneixement més profund de la realitat o un signe que l’espècie humana retrocedeix en tots els sentits. Arribats aquí, alegrem-nos de ser encara vius i no haver estat empalats per l’amable banya d’un unicorn pintat de malva.