Les dues cançons que més m’agraden del disc “Heliotropo” són enganyoses com caramels emmetzinats, dolces per fora i alternativament agres o amargues al seu interior. Típic Vainica, en definitiva.
La primera, “Habanera del primer amor”, és un tonada escandalosament “bufona”, amb abús de diminutius i de solos de flauta. Suposo que cap cançó que contingui expressions com “zapatitos de charol” o “capotitas de almidón” ho té fàcil per guanyar-se el respecte; i aquí Carmen i Gloria juguen perillosament a transgredir els límits de la cursileria. Pel meu gust se’n surten, ja que —deixant de banda algunes expressions que em fan molta gràcia— les tres estrofes successives, que intenten descriure el desenvolupament d’un amor entre infantil i adolescent, esdevenen gradualment urgents i fins i tot importants.
Al año nos conocimos
haciendo flanes de arena;
bien pronto nos descubrimos:
tu eras nene y yo era nena
En el verano segundo,
escapamos de la yaya
siguiendo una cucaracha,
y descubrimos que el mundo
no era solo nuestra casa
Tiempo de sol,
zapatitos de charol
Tiempo de luz,
yo de rosa y tu de azul
Tiempo de sol,
capotita de almidón
tiempo de luz,
yo de rosa y tu de azul
En una tarde de estío,
al cabo de algunos años,
descubrimos el suspiro
con un sentimiento extraño
Piedras y árboles del río
todavía estan grabados
por nuestras manos de niños,
corazones dibujados
con tu nombre y con el mío,
dos corazones flechados,
del primer amor heridos
Inclemente impertinente
hizo el tiempo su labor
nunca dura cosa buena;
descubrimos de repente
con sentimiento y con pena;
se deshizo nuestro amor
como los flanes de arena
Per la seva banda les “Coplas del iconoclasta enamorado” exemplifiquen el poder destructiu de l’enamorament per dir-ho de forma fina. Còmic o terrible, segons els gustos, però indubtablement el tipus de cançó que no se sent cada dia.
Con cemento y hormigón,
para tí, para tí, mi amor,
voy a hacerte un rascacielos,
sí, para tí, mi amor, sí, sí,
para tí, mi amor,
con cemento y hormigón.
Derribando la mansión
porque sí, porque sí, señor,
del solar de mis abuelos sí,
para tí, mi amor, sí, sí,
porque sí, señor,
derribando la mansión.
Para tí, corazón mío,
para tí, para tí, mi amor,
voy a desviar el río, sí,
para tí, mi amor, sí,
sí, porque sí, señor,
para tí, mi corazón.
Que el agua con su murmullo,
con su glu, con su glu-glu-glo,
puede estorbar nuestro arrullo,
run-run del amor tuyo,
run-run de mi corazón
el run-run de nuestro amor.
Si te aburren los pajaritos
con su pi, con su pio-pi,
con una escopeta, Pim-pam-pom,
con un tiragomas, plim,
los mataré‚ yo
para tí, para tí mi amor.
Y te los serviré‚ fritos
para ti, para tí, mi bien,
fritos en una sartén, crish-crish,
de los pajaritos fritos en la sartén
para tí, para tí, mi bien.
Si te asusta el mayordomo
con su aire de Boris Karloff,
por tí lo despediré, mi amor.
También a Catalina,
el aya que me crió
la voy a despedir yo.
Si te estorba aquel ciprés,
para tí, para tí, mi bien,
con placer lo serraré, ris-ras,
para tí, mi bien,
si te estorba aquel ciprés.
Lo plantó tía abuela Inés
para mí, para mí, mi amor,
cuando volví de la guerra,
ris-ras hará la sierra,
tic-tac-mi corazón
tiquitictac por tu amor.
Recordo, amb els 'flanes de arena' de fons, l'edat tendra dels blocs, quan existien les "Manches Solares" ("manches" perquè eren en llingua asturiana)... I qui sap on paren ara!
ResponEliminaEl "Manches" era un fenomenal recull -d'uns centenars d'LP's- de la més progressiva i bizarra música espanyola. Que volies el sitar del Gualberto, o l'Horizonte dels tardorals Lone Star? Doncs d'allà te'ls baixaves de franc. Així és com vaig aconseguir la integral Vainica, I recordo com els comentaris ja reflectien la dualitat de parers que susciten les "Doble": un o sí o no. O bé et fascina el seu món delirant de conillets enrabiats i d'aixetes gotejant, o bé et resulta insuportable; com si no hi cabessin grisos en la seva acceptació.
Tot rumiant en aquesta mena de fi sedàs -calat fet de "Vainica" o rella quàntica, si es vol-, crec que filtra la disponibilitat onírica i sentimental del moment de cadascú; una variable fluctuant que s'incrementa amb els anys. Potser pel jove, que abraça sense contemplacions l'instant de la modernitat que li pertoca, se li'n fot la yaya i el pio-pio; i, tanmateix, això no vol dir que més endavant no hi acabi combregant. Afegiré que, quan era un jove d'aquests que deia, amb cabell i tenyit de panotxa, vaig poder escoltar-les en directe durant una de les meves temporades a Madrid. Eren temps del seu Heliotropo, de la "Nana para una estrella recién nacida", amb incursions obligades a clàssics com "Ser un Rolling Stone". Crec que vaig a escriure un tema que titularé "Ser una Vainica Doble"...
Jo hi vaig arribar tard a conèixer-les de debò (tard com els anys 80, vaja); però van ser molt reconegudes i reivindicades per l'indie espanyol dels 90.
Elimina