dimecres, 16 d’abril del 2014

Especialistes

Potser serà cert que estem sortint de la crisi, des del moment que en els darrers mesos a Barcelona s’obren més llibreries que no pas es tanquen. De les inaugurades en un passat recent recordo La Impossible de l’Eixample, la nova Ona prop de Lesseps, La Memòria a Gràcia i la NoLlegiu del Poble Nou. La Documenta preveu un imminent trasllat rejovenidor en direcció a l’Eixample (similar al protagonitzat mesos abans per la Jaimes del passeig de Gràcia). Però ara volia parlar de la incorporació més recent al parc de llibreries de confiança de la ciutat: es tracta de la Llibreria Calders, presentada en societat ahir, tot i que jo no hi vaig poder assistir per problemes familiars (llegiu-ho com “cuidar-me del nebot”).


La Llibreria Calders (que abans havia sigut fàbrica de botons) no es podia anomenar de cap altra manera, ja que es troba situada en un cul de sac del passatge Pere Calders al barri de Sant Antoni de Barcelona:  hauria sigut molt lleig girar-li l’esquena a tan afable déu tutelar. Sant Antoni em queda lluny de casa; però és un barri que cotitza fort a les revistes de tendències. Si fos una mica més jove em mataria a “selfies” al contigu Cafè Calders o al Federal de la cantonada; conseqüent amb la meva edat, recomano prendre una orxata a can Sirvent.


Els seus responsables són la Isabel Sucunza i l’Abel Cutillas, la mena de persones que no abandonarien mai un llibre enmig de la carretera quan comencen les vacances d’estiu. Es presenten públicament com a “llibreria especialitzada en llibres”, el tipus de llibreria que més m’agrada, i a més declaren d’entrada el seu propòsit d’activisme cultural, contrari al sopor escleròtic de les institucions. El local és més que generós en matèria de superfície i mostra una encisadora militància en l’anti-disseny. La selecció de novetats de la taula d’entrada (cosa que també em passa amb la de La Impossible) m’inspira més que tres hores a la llibreria de la FNAC. Atribuïm-ho a les simpaties mútues.

L'única existència no descatalogada d'Allau. O "El mundo es ansí".

10 comentaris:

  1. Com ha canviat aquest barri. Abans a aquest carreró hi portàvem el cotxe al mecànic i ara hi podrem anar a una llibreria de raça, per anomenar-la d'alguna manera.

    Farem com tu, primer passarem pel Sirvent o bé ens quedarem a fer algun mos pels bars del costat. Un bon lloc per a dinamitzar la zona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Confesso que no coneixia el carrer i amb prou feines el barri; però espero fer-me perdonar aviat aquesta ignorància.

      Elimina
  2. Sí, però es perden tots els negociets diversos a favors de bars i cafeteries una mica 'alternatives i juvenils', què hi farem, benvinguda sigui la llibreria que no la tinc lluny...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment al barri encara resisteixen prou comerços tradicionals. Ja veurem quan tornin a obrir el Mercat el juliol de 2015.

      Elimina
  3. sempre ens quedarà la Sirvent i que duri que l'única francesilla de la meva primera infantesa era la seva orxata de tornada de la plaça (avui mercat) amb la meva mare...

    ResponElimina
  4. Sempre m'ha agradat aquesta zona, plena de comerços, i per la Sirvent, és clar. Ara tindrem un motiu més per anar-hi.

    ResponElimina
  5. Jo crec que el tema del Mercat arreglat anirà molt bé, potser no serà el que havia estat, de fet ja no ho era, però veig com s'ha refet Santa Caterina i l'entorn i tal com és el barri crec que estarà molt bé, espero veure-ho, ja que passen els anys i ves a saber...

    ResponElimina
  6. Jo vivia abans prop d'allà, tot i que no vaig aconseguir mai fer una orxata a la Sirvent perquè sempre està a petar de gent. Bé, no hi vaig posar mai la paciència necessària, a diferència del que em passa a les llibreries. Tu i jo difícilment ens posarem d'acord amb res, però si destaques La Impossible, que és la meva nova llibreria de referència (llarga vida a la Catalònia), potser t'hauré de fer cas amb la Calders, de la que ja havia sentit parlar. Hi passaré, tot i que ja sé que això és fatal per la meva disminuïda economia, però no m'hi podré resistir, ja em conec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un barri que no he conegut fins ara que tinc molt de temps lliure i suposo que hi tornaré sovint. No sé perquè dius que difícilment ens posarem d'acord: sóc molt fàcil de conformar ;P

      Elimina