El dimoni de les llistes: Jonathan Swift

Propòsits escrits als trenta-dos anys sobre com volia que fos la seva pròpia vellesa (quan arribés):

No casar-se amb una dona jove.
No acceptar la companyia dels joves a menys que la desitgin realment.
No ser desagradable, taciturn, ni suspicaç.
No burlar-me dels costums o dites o modes o homes o guerra, etcètera, actuals.
No posar afecte en els nens, ni tan sols permetre que se m’acostin.
No explicar la mateixa història a la mateixa gent una i altra vegada.
No ser cobejós.
No descuidar el decòrum o la neteja, per por de ser desagradable.
No ser excessivament sever amb la gent jove, sinó mostrar indulgència amb les seves bogeries i debilitats.
No deixar-me influir per criats o altres truans i xafarders ni donar-los crèdit.
No donar masses consells ni molestar ningú més que aquells que ho desitgen.
Desitjar que alguns bons amics m’informin de quals d’aquests propòsits infringeixo o desatenc i en què; i esmenar-me en conseqüència.
No parlar massa ni de mi.
No presumir de la meva antiga bellesa o força o favor amb les dames, etcètera.
No escoltar adulacions ni concebre que puc ser estimat per una dona jove, et eos qui hereditatem captant, odisse ac vitare.
No ser optimista ni dogmàtic.
No entestar-se a complir totes aquestes regles; no fos cas que al final no en compleixi cap.