Notes toscanes (II)

Mentre no es demostri el contrari, cada país del món és furiosament nacionalista a la seva molt particular manera. Els Estats Units d’Amèrica, ho expressen mitjançant la seva abusiva bandera de barres i estels. Itàlia ho fa de manera menys imponent, però presenta igualment l’ensenya tricolor en etiquetes de roba i d’aigües minerals, en disseny de pastissos i de xandalls esportius. En canvi el seu nacionalisme es demostra molt més feble quan es tracta de la defensa de la llengua. Perquè una cosa és la invasió de neologismes d’arrel anglo-saxona que patim tots els països d’occident i una altra de molt diferent és l’entusiasme amb el que la bota italiana s’ha llençat a expressar-se en anglès, independentment que calgui o no.

Podem discutir durant hores sobre si en les nostres velles llengües llatines hi ha equivalents exactes per a conceptes com «selfie», «burned out» o «foodtruck»; però el que no té cap raó de ser és que la premsa italiana escrigui sobre l’«austerity» quan ho podria fer perfectament sobre l’«austerità», o que per parlar d’un disc de The Rolling Stones es refereixi al «sound della band».

Aquest dies que el parlament de la península veïna debatia qüestions delicades de política familiar, estava en boca de tots la «stepchild adoption» (l’adopció del fillastre, en idioma cristià catòlic). Perquè l’home i la dona del carrer ho acabessin d’entendre, el periodista de torn havia d’aclarir que estava parlant de «l’adozione del figlio del partner». Per cert, "partner" també em sembla un terme suspecte de carències etimològiques llatines.

Reviso un diari respectable com ho és «La Repubblica» milanesa i, després de superar l'ensopec mal rotllo del funeral d'Umberto Eco (Roberto Benigni inclòs), em topo amb expressions tan substituïbles com «un nuovo blitz di un collettivo», «di quella che miscela l'intrattenimento alle news», «le altre soap opera che la televisione pubblica manda in onda», «del killer di San Bernardino», «l'obbligo per Apple di bypassare il codice di protezione», «ha nella sicurezza e nella privacy», «Non ci saranno mai backdoor nei nostri sistemi», «il primo processo contro un writer», «la coda di cavallo anche sul red carpet», «la presentazione ufficiale del royal baby», o «Trainspotting, 20 anni di cult».

Ignoro quin efecte té aquest abús de l’anglès a orelles italianes; potser els semblarà un signe de cosmopolitisme «cool» encara que jo, cada cop que sentia aquestes aberracions a la tele em venia un atac de salivera. Em temo que la meva incomoditat no impedirà que la tendència continuï rampant. Si el Dant aixequés el cap… el cop que es clavaria amb la làpida sepulcral faria història.