La segona quinzena de gener i tot el mes de febrer entren de ple en la categoria de temporada baixa: dies curts, males temperatures i locals que fan el descans anual o aprofiten per fer reformes. Encara així, Florència estava impossible de gent, especialment durant el cap de setmana: podeu culpar els vols baix cost, els viatges escolars o la dèria globe-trotter dels pensionistes. Les atraccions més preuades —els Uffizi, la Galleria dell’Academia, els alts del Duomo— presentaven diversos graus de dificultat per visitar-los. En el cas de la pinacoteca dels Uffizi hi ha la possibilitat de fer una reserva online o bé adquirir la Firenzecard que et permet saltar-te la cua. A l’Academia no hi ha manera d’escapar de la seva cua permanent, tot i que trobo el seu atractiu molt relatiu i que pel públic majoritari es redueix a la contemplació del David autèntic, tot i que hi ha còpies decents escampades per tota la ciutat.
Per pujar a la cúpula de la catedral hi havia una cua d’uns dos-cents metres que avançava amb lentitud exasperant. Fins i tot l’aparent avantatge que m’oferia la Firenzecard tenia trampa, perquè després d’un ràpid ascens inicial vaig haver d’esperar-me vint minuts al passadís interior de la base de la cúpula i encara cinc minuts anxovat a les fosques en una escala de cargol. És evident que l’edifici del duomo no està preparat per pair la demanda de visitants i, de fet, tota la ciutat voreja un col·lapse que segurament esclata en dates assenyalades d’agost o de setmana santa i que amb el temps no farà més que augmentar, atès com ens agrada passar el temps ben lluny de casa.
El fet no és tant estrany si pensem que Florència és una de les ciutats que propicià la invenció del turisme de masses. Ara li toca trobar la solució per administrar el gaudi del seu patrimoni de forma racional. Caldrà acudir a una limitació d’aforament, com la que regeix al nostre Park Güell? O, com suggereixen els més creatius, haurem de promocionar experiències equivalents a ciutats menys visitades com Lucca, Volterra o Perusa? En tot cas resulta clar que amb el temps l’experiència real que pugui oferir una ciutat quedarà constrenyida al públic de major poder adquisitiu, mentre que els consumidors modestos s’hauran de conformar amb succedanis fabricats amb fibra de vidre i natges del David de Miquel Àngel copiades de l’original. Las Vegas, Disneyland i Marina d’Or hauran de deglutir tot allò que Florència ja no pot digerir.
Per pujar a la cúpula de la catedral hi havia una cua d’uns dos-cents metres que avançava amb lentitud exasperant. Fins i tot l’aparent avantatge que m’oferia la Firenzecard tenia trampa, perquè després d’un ràpid ascens inicial vaig haver d’esperar-me vint minuts al passadís interior de la base de la cúpula i encara cinc minuts anxovat a les fosques en una escala de cargol. És evident que l’edifici del duomo no està preparat per pair la demanda de visitants i, de fet, tota la ciutat voreja un col·lapse que segurament esclata en dates assenyalades d’agost o de setmana santa i que amb el temps no farà més que augmentar, atès com ens agrada passar el temps ben lluny de casa.
El fet no és tant estrany si pensem que Florència és una de les ciutats que propicià la invenció del turisme de masses. Ara li toca trobar la solució per administrar el gaudi del seu patrimoni de forma racional. Caldrà acudir a una limitació d’aforament, com la que regeix al nostre Park Güell? O, com suggereixen els més creatius, haurem de promocionar experiències equivalents a ciutats menys visitades com Lucca, Volterra o Perusa? En tot cas resulta clar que amb el temps l’experiència real que pugui oferir una ciutat quedarà constrenyida al públic de major poder adquisitiu, mentre que els consumidors modestos s’hauran de conformar amb succedanis fabricats amb fibra de vidre i natges del David de Miquel Àngel copiades de l’original. Las Vegas, Disneyland i Marina d’Or hauran de deglutir tot allò que Florència ja no pot digerir.
no et va agafar la síndrome d'Stendhal a Florencia?
ResponEliminaVaig estar a punt; sort que es menja bé i l'estómac satisfet va ajudar a parar el cop.
EliminaQuan facin aquesta Florència dos per absorbir el turisme pobre, i tu jo (i segurament algú més) podrem presumit d’haver visitat en el seu dia la original :D
ResponEliminaNo crec que aquestes coses a la llarga es cotitzin gaire.
EliminaDoncs jo sóc dels que no hi volen anar perquè cada dia trobo menys sentit a les pedres sense context. Anar a Florència a veure turistes mirant pedres que ja no serveixen al seu objectiu inicial no em fa cap il·lusió. Per cert, vau veure algun italià? Potser és una llegenda urbana, però diu que existeixen.
ResponEliminaSí, hi havia turistes italians i cambrers albanesos.
EliminaFlorència es gaudeix a primera hora del matí i quan ja es fosc altrament un dia és igual a un altra i, malgrat la seva bellesa inqüestionable, les llargues cues de turistes esguerrem el seus indescriptibles encants.
ResponEliminaI algun cop a la vida s'ha de fer la cua i visitar els seus fabulosos interiors.
EliminaVaig gaudir de Florència i possiblement vaig veure poca cosa. No vaig voler fer cues ni patir massa. Quan em vaig cansar de caminar, de veure coses boniques i de formar part de ramats de turistes, vaig entrar a una perruqueria i vaig gaudir d'una experiència meravellosa. Vaig ser tractada com una estrella i em van deixar estupenda. Em va semblar que a la perruqueria no estaven gaire acostumats a veure turistes dins de la perruqueria i que tots els perruquers rememoraven nòvios i nòvies spagnolo amb simpatia i nostàlgia. Crec que van flipar tant com jo. Però potser no.
ResponEliminaNo és mala idea fer el que no farien mai els turistes.
Elimina