Belle époque

Diuen que Pärnu esdevé, gràcies a la seva platja, la capital d’Estònia durant el seu breu estiu. Sabent-ho ja et comences a imaginar les multituds, la pudor de fregits i bronzejador, la música amplificada i els souvenirs xarons. Com un Salou bàltic, vaja. Però la veritat és que els estonians es prenen la vida balneària de forma molt relaxada.

De fet, la petita ciutat —que té un parell de carrers presentables— dista uns 200 metres de la platja. Entremig hi ha una zona de parcs on s’escampen algunes delicioses cases de fusta. O sigui que no espereu trobar aquí ni congestions de trànsit ni una barrera de formigó barrant la costa. La magnífica platja, de sorra blanca i fina, s’amaga darrera dels matolls i les dunes, i, encara que fa bon dia, la concurrència és minvada en el punt culminant de l’estiu. El mar és tranquil i diria que cal caminar força perquè l’aigua et cobreixi. Observo amb curiositat que hi ha una zona exclusiva per dones i una altra per homes (gais, evidentment).

Però a nosaltres no ens agrada la platja. El que sí ens agrada i molt és l’hotelet on parem. Es diu Villa Ammende i va ser construït per un comerciant a principis del segle XX com a vil·la d’estiueig. Posteriorment fou un sanatori i ara és un establiment d’aquells que diuen “amb encant”. Innegable encant, afegiria jo. D’arquitectura rabiosament “art nouveau”, conserva la decoració interior de l’època que, si no és l’original, ho podria ser. Entre tanta marqueteria fina i tanta corba voluptuosa et sents fent la vida d’un burgès del segle anterior. Només em molesten una mica les bèsties dissecades, especialment l’àliga que s’abranda sobre l’aranya del vestíbul. El restaurant, amb terrassa sobre el jardí, també és de primera categoria. Per fortuna, tot aquest luxe és distès i no engavanya, just el que l’estiu requereix.