Riga

La primera impressió en baixar de l’autocar és dolenta. La terminal és al costat d’un canal d’aigua bruta. Al seu darrera, sis hangars, que s’utilitzaven per allotjar zepelins, ara formen un mercat tristot, envoltat de molt desordre i picaresca. I al fons, la torre irredimible d’un d’aquells palaus de la cultura que la Unió Soviètica regalava als seus països satèl·lit, com si els hi estigués fent cap favor. En realitat hem aterrat al costat equivocat de les vies i només caldrà utilitzar un pas subterrani per descobrir que l'apel·latiu  de “París bàltic” que rep la ciutat no és del tot desencertat.

 

Amb més de 700.000 habitants, Riga serà el més aproximat a una metròpoli que visitarem durant les nostres vacances i, les seves àmplies avingudes i elegants jardins públics delaten que el seu moment culminant es produí en el pas del XIX al XX. Superades les gairebé quatre fosques dècades comunistes, la ciutat ha reviscut gràcies  a l’assumpció de les també fosques alegries del capitalisme salvatge. Abunden les botigues de marca, d’aquelles que ni a Barcelona ens podem permetre. El negoci del sexe també és cabdal. El 40% dels seus habitants és d’origen rus. Em deixo dur pel prejudicis i penso que tot plegat queda molt de “nou ric”.

Però no us enganyeu, Riga val molt la pena. El seu centre històric no és tan compacte com el de Tallinn i barreja sense complexos les cases medievals amb els edificis brutalistes soviètics, amb alguna església barroca o un hotel “Jugendstil” per amanir el poti-poti. Al seu flanc un canal amb les ribes de gespa i uns pontets d’allò més parisenc marca la frontera on comença el seu eixample.

Un dels edificis més fotografiats, just davant de l’ajuntament, és l’acolorida Casa dels Caps de Negre, meravella que seria del segle XIV si la guerra i els soviètics no l’haguessin demolit: el que es veu ara és una rèplica inaugurada el 2001.

El resultat d’aquesta barreja d’estils és prou bo i la prova és que els turistes, low i high cost, a penes abandonen el rovell de l’ou, atrets per les seves innombrables terrasses on l’alcohol raja barat. Per això mateix les temibles festes de comiat de solter o de soltera han fet de la capital un altre dels seus destins preferits.

Encara ens hi quedarem uns dies i descobrirem algunes coses interessants, com per exemple el motiu pel qual Riga pertany al patrimoni de la Humanitat. També visitarem un dels zoos més depriments del món, un parell de museus que ofereixen ben poques alegries i anirem a la platja i a l’òpera. O sigui que “à suivre”, gent!