Sorprèn tanta severitat en la decoració. A qui volien impressionar?
Crec recordar que es tractava del pinacle d'una cerveseria. O era una lleteria?
Un toc de Hèlsinki.
Dèries meves...
Un cafè tradicional, preservat amb la seva decoració original dels anys 50. M'agrada molt l'estil.
kitsch la cosa.M'agrada molt aixó de MINISTRIJA
ResponEliminaFrancesc, no té més misteri: vol dir ministeri.
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaAquests petits detalls és el que fa que una ciutat tingui vida i que ens engresqui a visitar-la en un futur.
Galde, són els detalls que l'estil internacional ens volia treure.
ResponEliminaLa dèria d'avui és més fineta que en Peter Lupus, per citar-ne una altra.
ResponEliminaSuggerent i déco...
ResponEliminaHi ha molta gent que no es capaç de captar aquestes sutileses del viatjar......del bon viatjar
ResponEliminaGarbí, en això no m’hi posaré, cadascú té els seus interessos. El que importa és tornar a casa satisfet.
ResponEliminaInteressantíssim. El café em porta a un menjador de casa particular amb més d'una taula, és clar. Resulta acollidor.
ResponEliminaEl mal de l'orelluda de dalt són els cotxes tant a prop. Quan una cosa la vols ficar en calçador, malament rai :) El cafè si, però no. Ai, no sé, em fa la sensació que ensopegaria constantment amb tot. Serà perquè sempre ensopego amb tot :D
ResponEliminaSí que és acollidor, Glòria, i no obstant era buit, coses de l'estiu.
ResponEliminaAra que ho dius, potser sí que són els cotxes, que no està feta per a modernors.
ResponEliminaI d'això d'ensopegar, jo com als cafès hi vaig a seure, amb que trobi el camí de sortida és suficient.
ja, pero com jo li dic MINISTRILLA a la Salgado,m'ha fet patxoca
ResponEliminaAixí, sí. Se la podríem enviar, a veure si la volen.
ResponElimina