Bous i esquelles

El Papa en hores robades ací i allà ha escrit un llibre, la peça final del seu tríptic “Cristo, ese hombre”, i la premsa s’ha afanyat a promocionar gratuïtament la bona nova editorial que, amb la seva vocació de best-seller, amargarà les festes de les María Dueñas i Arturo Pérez-Reverte d’aquest món. La gran revelació continguda en aquest breu volum dedicat a la infantesa de Jesús (revelació que tots els titulars periodístics s’han afanyat a subratllar) es refereix a la refutació de la presència de bou i mula en el lloc del diví part de Betlem. 

Prou sé que no m’hauria de ficar en les interioritats del dogma catòlic, que no és en absolut la meva guerra i que les qüestions de fe no admeten discussió; però aquí Ratzinger —conegut en certs ambients com Benet 16— agredeix de ple les meves conviccions; ja que jo, ateu com déu mana, munto el meu pessebre domèstic cada Nadal i són peces de compareixença obligada els animals de l’establia (i un parell d’óssos polars, però això seria una altra història llarga d’explicar). Em nego a eliminar, pel caprici d’un Papa passavolant, dues peces que afegeixen una bona dosi de color local a una quadra que ja és espartana, i una mica IKEA, per definició.

No sé què li ha agafat a l’actual Papa (potser un atac d’infal·libilitat histèrica?) Com que el que diu va (literalment) a missa, ha confirmat sense que ningú li ho demanés la virginitat de Maria per decret-llei, tot i que no ens consti cap informe mèdic al respecte. Em sembla simptomàtic que Benet es pronuncii sense subterfugis sobre afers indemostrables (virginitats i bla, bla, bla…), mentre que rebutja per pur caprici l’existència dels animals del portal. Ara mateix no tinc ni idea, si als evangelis s’afavoreix una versió o una altra; però no veig cap atemptat a la versemblança pel testimoniatge d’un o més animals domèstics. Calia tocar l’única part del dogma que no molestava ningú?

Sí, calia. La religió, qualsevol religió, serà irracional. O no serà. I fins i tot ells mateixos miren perquè no sigui.