Retorn a Más Afuera

Us prometo que, si torno a parlar de l’illa de Más Afuera, com ja vaig fer aquest estiu, no em mou cap intenció de deixar anar un missatge polític poc encobert, si no només comentar la publicació del darrer llibre de Jonathan Franzen, titulat precisament “Más Afuera” (Salamandra, 2012). Es tracta d’un recull d’assaigs de temàtica diversa que encara no he tingut el gust de llegir.

El novel·lista es troba de promoció a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara on ahir l’entrevistava Xavi Ayén. Conegut per la seva tecnofòbia, m’ha fet gràcia que consideri Internet com un vici nociu, “el tabac del segle XXI” diu. Deixant de banda les seves idiosincràsies, el que m’importa ara és aquest text breu que dóna títol al llibre i que correspon a l’illa de l’arxipèlag de Juan Fernández on Franzen va viatjar per escampar part de les cendres del seu amic i tanmateix rival David Foster Wallace. L’elecció d’aquesta illa respon al fet que Más Afuera és l’illa on va naufragar Alexander Selkirk, el mariner que inspiraria Daniel Defoe el seu Robinson Crusoe.

Tot això queda molt literari i demostra que en matèria de rituals mortuoris Franzen no es moca amb mitja màniga; l’únic problema que hi veig és que l’illa on va fer estada Selkirk i que actualment s’ha rebatejat com a illa de Robinson Crusoe no és la de Más Afuera sinó la de Más a Tierra. Cert que el nom no és tan atractiu, i per aquest motiu ens haurem de prendre el bescanvi com una llicència poètica. M’imagino que les cendres de DFW poc hi tindran a dir.