Vilnius té una mica més de mig milió d’habitants, però s’escampa fins a l’horitzó enmig de boscos sense urbanitzar, de manera que el seu nucli antic és gairebé provincià. Els mandrosos que pengen etiquetes l’han anomenat la “Roma del Nord”, perquè és una ciutat essencialment barroca i plena d'esglésies catòliques. La comparació no em sembla odiosa, tot i que equiparar-se amb Roma acaba sent sempre un mal negoci.
La catedral blanca amb el campanar exempt resulta estèril enmig d’una gran esplanada, però hi ha altres esglésies i edificis que representen millor la glòria del barroc. Una de les portes de la ciutat, el Portal de l’Alba del segle XVI, conté una molt venerada imatge de la Mare de Déu. Signe dels temps: hi ha tres persones pregant i vint que fotografien la imatge amb els seus mobilets.
La universitat, fundada el 1579 en temps de la Contrareforma, és la més antiga de l’Europa Oriental i durant dos segles va ser dirigida pels jesuïtes. El descomunal conjunt d’edificis conté 13 patis interconnectats.
Universitat: església de Sant Joan i Aula Magna
L'església més bonica de totes és, però, gòtica i està dedicada a Santa Anna. Totes les guies, invariablement expliquen que, quan Napoleó la va veure, demanà que se l’emboliquessin i l’enviessin a París.
Vilnius, amb els seus carrerons tranquils, un riu bucòlic que la voreja, les terrasses dels cafès, els globus aerostàtics que s’alcen a l’hora del crepuscle i un cert aroma meridional, convida a una sobredosi d’encant. Si no fos una paraula devaluada i tòpica, la qualificaria de romàntica.
Home... Roma, Roma... Comparar-se amb el millor del millor sempre acabes rebent però si tenim en compte que són 500.000 habitants no està malament!
ResponEliminaPer una altra part algun dia haurem de plantejar-nos un inventari de frases de Napoleó i veurem que és una espècie de "lignum crucis" o Veracreu! Tenint la Santa Capella... per què hauria volgut aquesta església?
Per una vegada discrepo, Galde. La Sainte Chapelle és bastant llefiscosa. L'església de Santa Anna sembla neogòtica i anglesa, però va de bo. Gòtica del XVI, retardada però gens banal.
ResponEliminaAllau, estava esperant que comencessis a parlar de Vilnius perquè estic llegint un llibre on s'hi esdevé l'acció. És la Vilnius de principis del XX. No sé que en deu quedar de la part vella d'aquesta ciutat. En diràs res? En tens fotos?
ResponEliminaQuan acabi la novel·la ja en parlaré. Si a més la il·lustres, podria ser genial!
Estic d'acord amb tu sobre l'església de Santa Anna, però La Sainte-Chapelle...
Per mi les paraules tenen molt poder. Dir Ulan Bator no és el mateix que veure-la. perd molt segons explicava Neruda a les seves memòries. Vilnius és un nom que no m'inspira gens però tu me la presentes com una ciutat prou culta i atractiva i, en virtud d'això, ara, fins i tot, la paraula que la designa em sona millorada.
ResponEliminaSi tens un moment t'he deixat un comentari sobre "Llibertad2 al post corresponent.
Salut, Allau!
Home, Enric, aquesta és la part vella de la ciutat. A Vílnius difícilment trobaràs res anterior al XV-XVI.
ResponEliminaGlòria, i si em poso en pla cursi, i dic Vilnius, la Roma del Nord, encara sona millor.
ResponEliminaNo cal que m'avisis, quan comentes apunts anteriors, els porto molt ben controlats.
Allau, jo no conec Vilnius, però em referia a si queda alguna part de carrerons, a prop de l'antiga plaça del Mercat, on hi havia (no sé si encara n'hi ha) el barri jueu a principis del XX.
ResponEliminaEnric, es podria dir que no en queda res: demà en parlo.
ResponEliminaquin capritxet, Sta Anna. Totxanetes amb traceries, una barreja ben curiosa.
ResponEliminaA mi, Kalamar, em recorda el neogòtic britànic.
ResponElimina