Me’n recordo de la festa de bar mitzvah d’en David al Salón Rosa. Tanta història i al final va ser com la d'una comunió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Carai, Allau, quanta multiculturalitat 'avant la lettre' (de l'alefat):
ResponEliminaJesús, era petitó i ignorant. Javeh em perdonarà.
ResponEliminaBo aquest paral·lelisme. Jo no tenia amics "diferents".
ResponEliminaPrecisament, Galde, el que volia dir és que no em semblava tan diferent. Ara ho és molt més, perquè se'n va anar a Israel a engendrar tants patriotes com fos possible.
ResponEliminaNomés de pensar en la possibilitat que algú es declarés jueu al poble em fa esgarrifar els pèls del clatell. El linxament hagués estat assegurat :(
ResponEliminaÉs ben bé com si fos una comunió, sí. I més des que les nenes també poden celebrar el seu bar mitzvah. Si des de petits tots poguéssim assistir a celebracions com aquestes i d'altres, potser no hi hauria tants prejudicis.
ResponEliminaOstres, Clídice, vaig ser a Esparraguera i em vau semblar bastant civilitzats.
ResponEliminaDavid, prejudicis = desconeixement.
ResponEliminaDoncs, sí, poder assistir a festes d'aquest tipus les converteix en normals.
ResponEliminaCom m'hauria agradat que em convidessin a una "puesta de largo"!
No sé si encara es celebren "puestas de largo". Suposo que sí, que totes les ximpleries perduren.
ResponElimina