dissabte, 19 de novembre de 2016

Les variacions Medusa (i 2)


Potser us semblarà agosarat considerar la coberta de "Stoc de Coc" un homenatge a "Le Radeau de la Meduse" de Géricault, més enllà de la presència d'un rai improvisat i tres nàufrags que imploren ajut a un observador llunyà (com indica el format circular que imposa un llarga-vistes); però a la mateixa aventura es fa una referència més explícita al famós quadre romàntic. És el moment quan Tintín, Haddock i Szut descobreixen que el iot del marqués de Gorgonzola ha detectat la seva presència i acudeix al rescat. Un Haddock pletòric inicia una dansa que acaba amb ell de cap a mar, d'on emergeix cofat amb una medusa morada, el que incita Tintín a fer un comentari "ad hoc" 😏.

Molt més directament relacionada amb "Le Radeau" és aquesta il·lustració creada per encàrrec del govern l'any 1947, on s'insta a la població a prescindir de l'abastiment que facilita el mercat negre de l'estraperlo de la postguerra. Sortosament els nostres amics de l'univers Tintín no han caigut encara en la pràctica aberrant del canibalisme.


Però, si Tintín va tenir la seva medusa, el seu etern competidor Asterix no podia ser menys, com va demostrar a "Asterix legionari". Aquí els nàufrags són la colla pirata habitual i amb els seus mocadors, més que reclamar l'atenció de ningú, s'acomiaden del seu vaixell. El comentari «Je suis médusé» de Barba-Roja és evidentment un joc de mots, ja que el verb «méduser» significa colpir d’estupor, xocar.

Les opcions alternatives són múltiples i no sempre encertades. Algunes d'elles, com aquesta, pur Playmobil, em produeixen més vergonya que servei.


José Manuel Ballester ha descobert una certa moma pel fet de dedicar-se a pintar quadres cèlebres sense cap presència humana. Vegeu aquí el que d'això se'n resulta en relació a Géricault.


Us deixo per acabar amb el motiu incitador essencial d'aquest parell d'apunts, la vinyeta de "El naufrag d'A" on els desesperats de la Méduse esdevenen turistes de creuer que es desplacen al parc d'atraccions de la primera "T" de l'oceà Atlàntic. Potser una prefiguració del que significa visitar Barcelona avui.


4 comentaris:

  1. Un parell d'apunts magnífics, Allau. M'encanten aquests viatges a través del temps a partir d'un motiu que es repeteix amb variants i interpretacions contemporànies, i que ens ensenyen que no venim del no-res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi deu haver altres casos com aquest. Hauré d'investigar una mica més.

      Elimina
  2. Com diu monsieur Enric, dos apunts magnífics. Molt fan del tractament que es fa en el món del còmic d'aquestes obres clàssiques. Com vos remarqueu, veritables icones de la nostra civilització.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de llavors el Pinterest no para d'enviar-me noves versions. Encara hauré de fer un tercer apunt...

      Elimina