diumenge, 18 d’agost de 2019

De vacances

La carrera de Valeria Bruni Tedeschi com a realitzadora cinematogràfica s’ha centrat fins el moment en presentar versions ficcionalitzades de la seva pròpia biografia. Amb «Les estivants» («La casa de verano») repeteix el procediment, tot reunint en una luxosa mansió de la Costa Blava una nodrida col·lecció de personatges en un plàcid estiueig que aviat derivarà en agror. La pròpia directora interpreta el paper d’Anna, una cineasta que vol aprofitar les vacances per escriure el guió de la seva propera pel·lícula, la qual girarà entorn de la mort del seu germà (una pel·lícula que, sigui dit de passada, és la que acabarem veient, en un exercici meridià de cinema dins del cinema).

Tot a «Les estivants» apel·la a l’autobiografia: la protagonista és una directora de cinema, igual que Bruni Tedeschi, que també va perdre un germà per culpa de la sida; la seva mare (Marisa Borini) i la seva filla a la vida real (Oumy Bruni Garrel) interpreten papers equivalents, mentre que Valeria Golino i Pierre Arditi representen uns acceptables substituts de Carla Bruni i Nicholas Sarkozy.

L’informe trama peca de capriciosa i oscil·la entre la comèdia i el drama de manera no sempre merescuda. Els membres del servei tenen un paper important i sembla que Bruni Tedeschi vulgui exorcitzar a través seu els privilegis de classe que li venen donats pels seus cognoms.

Un guió més meditat afavoriria certament aquests insuficients «Les estivants», que se salven sobretot per un parell o tres d’escenes on Valeria Bruni Tedeschi, en la seva faceta d’actriu, demostra la seva enorme categoria d’intèrpret visceral.

dissabte, 17 d’agost de 2019

Un món de metros: Tbilisi i Yerevan

A les vacances recents he passat per dues capitals dotades de xarxes de metro, no gaire extenses i d'utilitat molt limitada. Només diré que no he emprat cap de les dues i amb prou feines he vist l'entrada d'un parell d'estacions. El mapa de Tbilisi, la capital de Geòrgia, ja us el vaig presentar fa uns anys. Exhibia una rància estètica soviètica que s'ha redimit una mica en el diagrama de dalt sense que la xarxa hagi patit cap altre canvi visible. Ha de ser un dels mapes més purament geomètrics de la col·lecció amb predomini dels angles de 120º. Si cadascuna de les tres branques d'aquest pseudo-símbol de la Mercedes tingués el mateix nombre d'estacions, ja seria pràcticament un ideal platònic fet xarxa de metro.


Yerevan, la capital d'Armènia, compta amb una sola línia de metro que costa una mica de localitzar. Són 10 estacions i 13,3 quilòmetres de recorregut. El mapa, que respecta la geografia urbana, no presenta cap particularitat destacable. Totes les línies en construcció continuen en aquest estat cinc anys més tard.

dissabte, 3 d’agost de 2019

Un món de metros: Croydon

Croydon (384.000 habitants) és un municipi al sud de Londres. Des de l'any 2000 gaudeix d'un servei de tram (Tramlink) de 39 estacions i 27,3 quilòmetres de xarxa. El mapa és com un germà petit del mapa del metro de Londres. Per tant, no em queda altre remei que aplaudir amb totes les extremitats.