No sóc gens amic del gènere necrològic, sempre el camí més curt pel blogaire mandrós i el membre de Facebook més mancat de recursos; però la notícia que ens ha filtrat l’amic Bereshit aquest migdia sobre la desaparició de l’actor de doblatge mexicà Jorge (El Tata) Arvizu m’ha omplert de desolació nostàlgica, tant bon punt he descobert qui s’amagava darrera d’aquest nom sense context conegut.
Tot això prové d’un temps on la televisió disposava d’un sol canal que parlava un espanyol anomenat “neutre” per a les sèries americanes, encara que pels espectadors ibèrics ens sonava tot a “sudaca” en excés. Però una veu sentida a la infantesa deixa una marca indeleble, que en aquests moments de crisi (i amb El Tata mort), representa els millors anys de la nostra vida.
Jorge Arvizu va doblar tot el que ens importava llavors. Fou Maxwell Smart i Pedro Picapiedra, Ringo i George a la sèrie animada “The Beatles”, Bugs Bunny, Mr. Magoo, “el pato Lucas” i el gat Fèlix. Temps meravellosos que no penso reivindicar.
Ja us ho confesso ara mateix, sóc fill fifty-fifty de Gabriel Ferrater i Benito Bodoque. Pel que puc recordar, Benito sempre fou menys memorable que Ferrater.
