La ciutat d’Ulugbek

Samarkanda té la seva cita ineludible a la plaça de Registan; però presumeix d’altres indrets igualment atractius. Tradicionalment cal començar pel mausoleu Gur-e Amir, amb la seva cúpula estriada i blau turquesa. «Gur-e Amir» vol dir en persa «Tomba del rei», ja que aquí està enterrat el formidable conqueridor turcomongol Tamerlà, també conegut com a Timur, inspirador a més de l’òpera «Tamerlano» de Georg Friedrich Händel. No es troba sol en la vida d’ultratomba, perquè l’acompanyen dos fills i dos nets, dels quals cal destacar l’astrònom Ulugbek.

L’edificació, construïda entre 1403 i 1404, és d’una prodigiosa simplicitat estructural, però d’una intricada paleta decorativa. És considerat com un dels edificis més influents de de l’arquitectura persa-mongola, model de tots els mausoleus posteriors incloent-hi el Taj Mahal. Si l’exterior, amb imaginatius mosaics de diferents tons de blau que destaquen sobre el maó vist, ja són una meravella floral, l’interior de l’edifici principal és una fastuosa simfonia de blaus i daurats. Molt interessants els mocàrabs, aquests prismes juxtaposats que formen estalactites a la manera d’un rusc o d’una cúpula fractal.

Sobre un turó al nord de la ciutat es troba l’observatori d’Ulugbek, un personatge que va destacar més com a científic que com a governant. Les instal·lacions del segle XV van romandre desaparegudes d’ençà que fanàtics religiosos les van enderrocar l’any 1449. Foren redescobertes per arqueòlegs russos el 1906 de manera que ara es pot contemplar un quadrant de 30 metres dissenyat per observar la posició de les estrelles. Per protegir-lo de la intempèrie i els terratrèmols l’instrument el tenen soterrat i cobert per una teulada de manera que costa una mica imaginar com devia funcionar. La cosa no impressiona gaire, sobretot si coneixes l’antic complex astronòmic de Jaipur que Cortázar va glosar a "Prosa del observatorio".

Davant del quadrant hi ha un petit museu de 1970 construït a la manera d’un mausoleu portàtil. El seu contingut, com el de la majoria de museus del país, és una benintencionada col·lecció de facsímils i fotocòpies, en aquest cas sobre la ciència astronòmica. En els jardins circumdants té lloc el reportatge fotogràfic d’un casament. L’indret és alt i les vistes són bones.

L’hora boliviana

Segurament ho haureu llegit: Evo Morales s’ha tret de la màniga un nou disseny de rellotge amb les xifres invertides segons un eix de simetria vertical i les agulles girant en la direcció oposada a l’estàndard. Els motius per fer-ho són una mica peregrins, però es diria que l’únic que pretén és fer-se passar per revolucionari antisistema mitjançant unes mesures inofensives i en el fons molt poc meditades. De moment, s’ha limitat a canviar el rellotge del Congrés (on encara s’hi transparenten els anteriors números romans) i a obsequiar el nou model de rellotge als assistents a la Cimera dels països del G77; sense que se li coneguin ulteriors moviments.

Podríem deixar córrer la notícia com una atzagaiada més de Morales, com a mínim menys danyosa que aquella campanya que va llençar fa temps contra el consum de carn de pollastre tot acusant-la de causar l’homosexualitat; però a mi el que m’interessa comentar aquí és com ha estat tractada en diversos mitjans d’informació amb una barreja de condescendència i falta d’exactitud que m’ha fet rodar el cap (pegues de ser en excés sensible).

VilaWeb ho proclama des del titular: “El govern bolivià s’inventa el ‘rellotge del sud’ que gira a l’esquerra”. Queda bonic això de ‘girar a l’esquerra’, sona molt polític; malauradament, les busques dels rellotges no giren ni a la dreta ni a l’esquerra, o més ben dit ho fan una estona en cada direcció. Cal llegir l’article per entendre a que es refereixen: quan l’agulla toca les 12 avança a continuació en direcció esquerra (però en arribar a les 3 comença a anar cap a la dreta).

Per la seva banda el ministre d’Afers Exteriors David Choquehuanca ha afirmat: “el reloj solar, que es un reloj natural, gira a la izquierda en el sur y en el norte gira al otro lado”. Encara que en això tingui raó (tot i que parlar de ‘girar’ pels rellotges de sol soni una mica imprecís), el nou disseny afecta només rellotges de sofisticada maquinària que molt poc tenen a veure amb el que considerem ‘natural’.

Intervé llavors el físic Francesco Zaratti que diu que el sentit horari forma part de les convencions universals, alienes a ideologies, i menys a un significat discriminatori. Deixant de banda ideologies i discriminacions, és molt cert que fer girar una cosa en el sentit de les agulles del rellotge (o en sentit contrari) forma part d’innombrables algorismes que s’omplirien d’ambigüitat amb la invenció boliviana. Caldria especificar a partir d’ara de quin hemisferi estem parlant quan invoquem el sentit de les agulles del rellotge.

Llavors Zaratti afegeix: “La Tierra gira en sentido horario”; i aquí sí que em deixa mort. Què coi vol dir que la Terra gira en sentit horari? El seu sentit només depèn del punt de vista i no és intrínsec al planeta. Però el més gros és que (i espero no equivocar-me i ficar la pota fins l’engonal), contemplada la rotació de la Terra des de l’Hemisferi Nord, el seu gir és contrari a la direcció de les agulles del rellotge; i és des de l’Hemisferi Sud quan el gir segueix la pauta dels rellotges tradicionals. O sigui, per fer-ho breu, que si ens posem a jugar als inventors estupends, acabarem pitjor de com havíem començat.

M’acomiado amb un d’aquests mini-editorials que fa EL PAÍS, on per desqualificar la pensada d’Evo Morales utilitza el següent argument: “No es tan fácil (pruebe el lector a cantar la canción de Sabina “y nos dieron las diez...” con el horario del sur)”. Apart del mal gust que implica citar Joaquín Sabina en un context on no hi estava convidat, aquestes llumeneres d’EL PAÍS semblen assumir que el nou rellotge bolivià també suposaria l’alteració de l’ordre numèric. Els estúpids analfabets matemàtics no haurien d’escriure mai de la vida articles d’opinió.

El cel a tocar

De la mateixa manera que no sóc amic dels memes i de les cadenes de la pesseta, quan trobo una iniciativa que considero digna de ser difosa, no dubto a aprofitar el poder víric de la xarxa per intentar que arribi al màxim nombre de persones. Aquest és el cas del projecte “Astronomia Tàctil” de l’astrònom Toni Guntin i l’artista i amic Jordi Girbén. El seu propòsit és el d’apropar el món de l’observació astronòmica a les persones invidents a través d’unes plaques plàstiques, elaborades artesanalment, on es reproduiran en relleu les visions que el cel ens pot mostrar. A Foravial trobareu una explicació més completa i informada de tot el que aquest projecte implica.

No us sorprendrà saber que, en aquest moment de fortes retallades en les subvencions, el projecte “Astronomia tàctil” està aturat. Per tirar-lo endavant, s’ha optat per la plataforma Verkami, que tants bons resultats va donar en l’edició del diccionari de refranys oculars d’en Víctor Pàmies. Verkami és un sistema de micromecenatge que, a partir de petites aportacions individuals, permet dur a terme projectes de tot tipus: edició d’un llibre, enregistrament d’un disc, filmació d’una pel·lícula…

Us deixo l’enllaç a la pàgina d’”Astronomia tàctil” a Verkami. Si esteu interessats a col·laborar, veureu una columna a la dreta on permet escollir l’aportació que voleu fer. El donatiu pot ser tan petit com 5 euros i, segons la seva quantia, implica contraprestacions com sessions astronòmiques a l’observatori, samarretes, un sopar i fins i tot un cap de setmana de turisme rural. Ara que s’acosten les festes també existeix l’opció de convertir els beneficis de la vostra aportació en un val per regalar a amics o familiars.

Trobo que fora bo que ho propaguéssiu a tothom que pogués estar-hi interessat.

Un somriure al cel

© Mike Salway

L’any passat va estar dedicat a la física i el 2009 serà l’any de l’astronomia, com ja suggeria a la meva felicitació d’any nou. El meu col·lega Xavi m’ha fet descobrir aquesta encantadora foto, en la qual la lluna, Venus i Júpiter dibuixen un emoticon en el cel nocturn (el veureu millor clicant la foto).

Feliç any nou dos mil nou!

Contra tot pronòstic, Ganimedes penetra a Júpiter (segons el Hubble).