Passem uns dies fora, unes petites vacances per prendre forces de cara a la imminent rutina nadalenca. Durant la pausa no deixo de pensar en el blog i en la mandra que em farà reprendre’l quan tornem a casa. El cert és que des de fa un temps sovint m’avorreix l’obligació autoimposada d’anar-hi publicant regularment entrades sobre tot el que llegeixo, veig al cinema o a la televisió. Són més d’onze anys d’allaus i, vulguis que no, les formes esdevenen escleròtiques a còpia d’iteracions i el que abans m’engrescava ara m’ensopeix. I, mira, si els que s’avorrissin fossin els lectors, no seria pas tan greu —perquè la lectura del blog és lliure i de franc, de manera que, si no em visiten, tan amics—; però que m’avorreixi jo sí que no té perdó, perquè el meu incentiu principal era passar-m’ho bé ajuntant paraules i buscar formes interessants de dir les coses.
Impossiblement, la pausa s’allarga; a tot t’acostumes i cap activitat és imprescindible: es pot viure sota mínims, menjant poc, sense beguda ni fornici, i per descomptat sense escriure. Passen els dies i les setmanes, cada vegada costa més reprendre el ritme habitual. Els tres lectors fidels que em queden m’estiren les orelles: els últims de Filipines no estan disposats a acceptar ni una baixa més. M’hi poso?
D’acord, tornem-hi que no ha estat res; però, com que necessito motivació, no us estranyi que acabi esdevenint un cronista una mica més imprevisible i arrauxat que l’exemplar anterior. El temps, jutge innocent sempre, ho dirà. Com diu la broma freqüent: fins l’any que ve.
Impossiblement, la pausa s’allarga; a tot t’acostumes i cap activitat és imprescindible: es pot viure sota mínims, menjant poc, sense beguda ni fornici, i per descomptat sense escriure. Passen els dies i les setmanes, cada vegada costa més reprendre el ritme habitual. Els tres lectors fidels que em queden m’estiren les orelles: els últims de Filipines no estan disposats a acceptar ni una baixa més. M’hi poso?
D’acord, tornem-hi que no ha estat res; però, com que necessito motivació, no us estranyi que acabi esdevenint un cronista una mica més imprevisible i arrauxat que l’exemplar anterior. El temps, jutge innocent sempre, ho dirà. Com diu la broma freqüent: fins l’any que ve.
A veure si és veritat, almenys dels tres lectors que dius que et queden, un t'ha contestat. Necessitem les teves crítiques de cinema per no perdre el temps veient segons quines pel·lícules. Ara nomès ens queda la Júlia Costa, que nomès veu pel·lícules franceses (es broma).
ResponEliminaSalut i bon any nou.
Ara tinc moltes pel·lícules per fer la crítica, hauré de fer via. Bon any, Francesc!
EliminaEp, ves penjant alguna cosa encara que sigui sota mínims, si ve la inspiració que et trobi fent una nova entrada. Em costa d'entendre que tanta gent que semblava tenir afició a escriure on fos hagi abandonat tants blogs interessants però així és la vida. Bon any i no sé d'on ha tret l'incombustible Puigcarbó això de les pelis franceses...
ResponEliminaSuposo que l'afició s'alimentava amb la resposta dels lectors (allò que en diuen "feedback"); ara ens hem de fer costat els pocs que quedem.
EliminaLes obligacions, fins i tot les autoimposades, sempre acaben avorrint. Si ara toca un Allau més imprevisible i arrauxat doncs és el que toca, si ara cal un altre ritme per seguir escrivint posts doncs benvingut sigui. Els últims de Filipines t'ho agrairan, no ho dubtis.
ResponEliminaQue tinguis una bona entrada d'any i un feliç 2020!
Ha, ha! Feliç 2020, Mc.
EliminaBé, jo que sóc relativament fidel no t'he estirat les orelles, però em sabria greu que pleguessis veles. Però em sembla que estem tots una mica igual. Que tinguis un bon 2020, i si pot ser, que li tornis a trobar el gust a això de fer posts.
ResponEliminaJa li vaig retrobant el gust. Bon any, Xexu!
ResponEliminaTres, no, que són quatre. Bé, ara cinc.
ResponEliminaQuatre gats, augmentats.
EliminaAllau, val que et sóc infidel, però sempre acabe tornant a tu. I sovint et faig servir -bé, no a tu, sinó al teu bloc- com a eina de consulta imprescindible. O sigui que ets imprescindible, ni que sigui pels 4 gats més la colla d'infidels seguidors, que crec que en som molts
ResponEliminaGràcies per la infidelitat, mirarem de continuar-la fomentant.
EliminaUna altra que busca una excusa per plegar amb això del blog. A mi em passa el mateix, hi ha dies que no en tinc ganes, i d’altres que tampoc, però veig que encara passen quatre avorrits pel meu blog a dir coses i mira. A més, el meu orgull m’impedeix plegar abans que el Xexu, crec que ja li queda poc per plegar, o això em dic.
ResponEliminaCom hauràs comprovat, he agafat embranzida per tirar una estona més.
Elimina