divendres, 23 d’abril de 2021

Filmoteca forçosa (42)


Avui, per ser el dia que és, em centraré en adaptacions d'obres literàries.

O Brother, Where Art Thou? (Joel & Ethan Coen, USA 2000 (Netflix))

Més que lliure adaptació de «L’Odissea» i, per tant, exageradament episòdica. Malgrat els seus moments brillants i les alegries que donen Holly Hunter i John Goodman, el seu «Deep South» impostat em deixa una mica fred. (7) 


L’horloger de Saint Paul/El rellotger de Saint Paul (Bertrand Tavernier, França 1973 (Filmin))

Adaptació d’un Simenon en el que un pare s’acosta al seu fill, quan aquest comet un crim. Prometedor debut del director i primera col·laboració amb l’indispensable Philippe Noiret. (7)



The Human Voice (Pedro Almodóvar, Espanya 2020 (Movistar+))

Després de «La ley del deseo», Almodóvar torna al monòleg de Cocteau. Li queda una peça d’orfebreria de to dramàtic una mica irregular, però de posada en escena fascinant. Grans prestacions de Tilda Swinton i la música d’Alberto Iglesias. (8)


Never Let Me Go/No m’abandonis mai (Mark Romanek, Regne Unit 2010 (Disney Star))

Pulcra adaptació de la novel·la distòpica de Kazuo Ishiguro sobre granges d’humans criats com a donants d’òrgans. L’esteticisme i les bones interpretacions de Carey Mulligan i Andrew Garfield no poden ocultar la superficialitat amb la que es tracta un tema tan potent. (7)



Dune (David Lynch, Regne Unit 1984 (Filmin))

Vituperada en el seu dia, convé revisar-la ara que Villeneuve és a punt d’estrenar la seva versió. No és un bon film, però la seva barreja d’horror físic i prínceps austro-hongaresos fascina tant com un xoc de trens. (7)



Topaz (Alfred Hitchcock, USA 1969 (Filmin))

A partir d'un best-seller de Leon Uris. La indiferència que suscita el seu record és comprensible, però no del tot justificada. El guió és més que irregular, però conté tres bones escenes de suspens. (7)

7 comentaris:

  1. Molts 7s veig avui! Topaz és menor, però sí que hi ha unes quantes escenes bones. O brother la puntuaria més alta, és d'un humor molt desfassat. Dune em va agradar molt en el seu moment, malgrat era una adaptació poc fidel. A veure què tal la nova...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins ara Villeneuve és garantia... d'alguna cosa, no sé ben bé de què. Bona diada!

      Elimina
  2. 'O brother' la vaig veure al cine en el seu moment i va ser el meu primer contacte amb els Cohen. Ara que veig que me l'ofereixen a Netflix cada cop que entro, penso que me l'hauria de tornar a mirar, però he de dir que em fa una mica de mandra.

    Per cert, m'agraden molt els teus reculls de pel·lis, encara que tot sovint no n'he vist cap, però potser ja no caldria que fos tan forçosa aquesta filmografia, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara és bastant forçosa, perquè als cinemes la veritat és que no fan gran cosa.

      Elimina
    2. Crec que "O Brother" la podries tornar a mirar sense mandra, s'aguanta molt bé.

      Elimina
  3. Dune de Lynch no em va agradar gaire, ara bé, tampoc em vaig entussiasmar amb el llibre.

    L'argument de Never Let Me Go prometia bastant però no em va agradar, massa sentimental diria.

    O Brother! encara, però com pràcticament tot els cine dels Coen el trobo molt irregular, moments memorables però trama global psee

    ResponElimina
  4. Home, els cucs de "Dune" són sempre un plus. Amb "Never Let Me Go" Ishiguro va optar per la història amorosa més que per la distopia.

    ResponElimina