 |
| Disseny de Susana Ullibarri |
—El desert —va dir, com si respongués a la pregunta que jo no havia plantejat—. El desert, Darley, nano! Una cosa digna de veure. —D’una de les butxaques grans va treure un exemplar d’Els papers pòstums del Club Pickwick. Va dir—: Ep, que no em descuidi d’emportar-me’n un exemplar nou; si no, els nois no m’ho perdonaran.
Era un llibret tot llardós, grapejat, amb un forat de bala a la coberta, tacat d’oli.
—Constitueix tota la nostra biblioteca, i algun fill de puta s’hi deu haver netejat el cul. Els he jurat de canviar-lo per un de nou. N’hi ha un exemplar a l’apartament. M’imagino que en Pombal no s’enfadarà si l’hi pispo. És absurd. Quan no estem en acció, jaiem i un de nosaltres llegeix en veu alta als altres, sota els estels! Absurd, amic, però no pas més absurd que qualsevol altra cosa. Tot és més absurd cada dia que passa.
Clea, Lawrence Durrell (traducció de Lluís-Anton Baulenas)
Ja passa, quan et malparlen molt d'una peli, la veus i dius; no n'hi ha per a tant. M'ha passat amb dues últimament: Megalòpolis i Parthenope. De Parthenope com diu Boyero en la seva crítica, no importa res mentre aparegui en pantalla Celeste Dalla Porta.
ResponEliminaQuan a Megalòpolis, no ho sé, però és d'aquelles pel·lícules que amb el temps pot acabar sent de culte.
SALUT.
"Parthenope" em va semblar tediosa: una noia bonica no és prou per aguantar tota una pel·lícula. De "Megalópolis" vaig aguantar mitja hora (no sempre despert). Si ha de ser de culte, ja els hi regalo.
Elimina