Agitprop

Des del primer moment ja va quedar clar que "The Good Fight", la seqüela de la triomfal "The Good Wife", no es conformaria a ser una aplicada còpia de l'original, amb el protagonisme desplaçat a l'abans secundària Diane Lockhart (Christine Baranski). L'arribada al poder de l'infaust Donald Trump devia produir efectes traumàtics en els creadors de la sèrie, el matrimoni de Robert i Michelle King (amb l'afegitó de Phil Alden Robinson), que ja al minut u del primer episodi mostraven una Diane desconsolada davant de l'inesperat triomf del groller empresari de color carbassa.

Aquesta vocació pel comentari polític d'actualitat s'ha anat accentuant en temporades successives i a la tercera, tot just completada, ha esdevingut tan exagerada que la consistència dramàtica n'ha quedat seriosament compromesa. Els guionistes semblen contemplar la presidència trumpiana com un fenomen gairebé meteorològic, proper a l'apocalipsi, i fan que durant tota la temporada a Chicago no hi brilli mai el sol, sinó que plogui a bots i barrals enmig d'una atmosfera tenebrosa que no té res a envejar a la batalla de Winterfell de "Joc de trons". Diane, el marit de la qual té un paper rellevant a la nova administració, s'ha de mossegar la llengua més d'una vegada per no posar en perill el seu matrimoni i acaba col·laborant amb una cèl·lula clandestina de dames anti-sistema, quasi terroristes de saló.

Sensible als aires que corren, aquesta temporada dóna molta importància al moviment #metoo i el bufet d'advocats titular ha de decidir si cal amagar sota la catifa els abusos sexuals del difunt patriarca fundador Carl Reddick o bé fer-ne un simulacre de depuració. També són rellevants els capítols que aborden els biaixos relatius a les qüestions de raça, que vistos des de casa ens poden semblar un xic paranoics.

"The Good Fight 3.0" es torna una mica boja, quan a cada capítol presenta un curt musical de dibuixos animats (força divertit), en el qual de forma didàctica s'intenta explicar alguna qüestió de rabiosa actualitat (com la censura a la Xina o els contactes sinistres del President Taronja, pluges daurades incloses). També es torna absolutament dement, per culpa del personatge que encarna l'actor Michael Sheen amb el seu apassionament habitual: un tipus superb i antipàtic, erotòman i politoxicòman. La seva presència -potser un intent de crear un revulsiu similar al de Michael J. Fox a "The Good Wife"- mai no acaba d'encaixar i resulta finalment injustificable.

Aquesta temporada és especialment deslleial tant amb Maia (Rose Leslie) com amb Lucca (Cush Jumbo), que queden esborrades durant gran part de la peripècia. Hem rigut de tant en tant, i la cosa s'aguanta just pels pèls, però aquest no és el "The Good Fight" que tant havíem estimat.