dimecres, 30 de setembre de 2020

Casa de bojos

 

La sèrie «Ratched» (Netflix) participa d’aquest corrent d’adaptacions, tan popular avui dia, que consisteix a prendre un personatge de ficció clàssic i representar-lo amb un nou enfocament, sigui amb un canvi d’època, de gènere, relacionant-lo amb altres mites o prolongant la seva biografia en el passat o en el futur. Em pregunto si Mildred Ratched, la infermera sàdica de «One Flew Over the Cuckoo’s Nest» —paper que va proporcionar a Louise Fletcher un Oscar a la millor actriu—, té prou presència a l’imaginari popular per justificar tornar a parlar d’ella. Evan Romansky i Ryan Murphy devien pensar que sí, que una sèrie que relatés els anys de la infermera Ratched anteriors als fets que reflectia la pel·lícula de Forman podia tenir molta requesta.


És així com tenim aquest drama protagonitzat per Sarah Paulson, còmplice permanent de Murphy, i ambientat l’any 1947 en una institució mental del nord de Califòrnia. L’excusa és el germanastre de Mildred, el pirat Edmund Tolleson, ingressat al manicomi i condemnat a mort per l’assassinat de quatre capellans. La infermera intentarà impedir que l’executin mitjançant tots els jocs bruts possibles.


«Ratched», com totes les sèries que Ryan Murphy ha fet per Netflix, té un disseny de producció espectacular, amb vestuari i decorats que exageren els tics de l’època i uns colors d’intensitat augmentada. Per si això no fos suficient, abunden les escenes il·luminades amb llum monocroma (verda o vermella) per acabar-ho de fer tot més irreal. En consonància amb aquesta estilització, tots els personatges es comportem com grotesques caricatures de guinyol, sense cap connexió amb els sentiments que identifiquem amb els éssers humans.


A mes de Paulson, molts dels personatges estan encarnats per dives de la interpretació d’una certa edat —Cynthia Nixon, Sharon Stone, Judy Davis. Amanda Plummer…—, totes sobreactuades a cor que vols. Al menys aquesta sèrie no enganya ningú i des dels primers capítols ja es veu que predominaran els girs arbitraris i les ganes d’escandalitzar. Incomprensiblement tindrà segona temporada. Mentrestant jo li pregaria a Ryan Murphy que s’aturi una mica a reflexionar, perquè des que va iniciar la seva col·laboració amb Netflix («Hollywood», «The Politician», «Ratched»…) no guanyem per disgustos.

4 comentaris:

  1. Doncs una altra sèrie que deixarem passar de llarg. No anem sobrats de bones propostes, o prou atractives per cridar la meva atenció. N'hi ha unes quantes en cartera que no acabem d'atrevir-nos a abordar, ara les comento per si me'n pots dir alguna cosa, però ja veig que aquesta, que havia vist promocionada en alguna banda, no serà.

    Ahir vam començar 'Zoey's Extraordinary Playlist', només hem mirat un capítol, però la vam trobar prou graciosa, tot i que és 'dramèdia'. Segurament no aporta massa, però és original. Entre les que m'he plantejat algun cop però no ens decidim, són 'Ozark' o 'Unbrella Academy'. Alguna opinió al respecte?

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'Ozark vaig veure la primera i no està malament, però no he continuat. Ja en vaig parlar en el seu dia. D'Umbrella vaig parlar fa una setmana. De Zoey escriuré aviat.

      Dalt a l'esquerra hi ha un cercador utilíssim.

      Elimina
  2. Acabo de comprovar que la meva memòria no és el que era, si és que algun cop ho ha estat. Ni tan sols recordava haver mencionat ja que havia començat 'Zoey's...', que per cert, allà s'ha quedat, al primer capítol, per logística familiar, però que continuarem, és clar. Si no recordava això, com comprendràs, menys encara recordava que ja havies parlat d'aquestes sèries. Però en realitat és una altra cosa. Per ser honest, he de dir que llegeixo amb molt interès els teus posts quan el tema crida la meva atenció, que és quan ja he llegit el llibre que ressenyes, o vist la sèrie o el que sigui que expliques. O quan parles d'alguna cosa que prèviament ja m'ha arribat per alguna altra banda i m'interessa saber la teva opinió tan argumentada per decidir si consumir-ho o no. Com que els títols dels teus posts no corresponen a les obres, si no reconec la imatge que adjuntes potser el passo de llarg, i això em va passar amb el post d'Umbrella Academy, que he vist que no vaig ni llegir, perquè no em vaig adonar que parlaves d'ella, no la vaig reconèixer.

    Doncs ara ja ho saps, ja em pots declarar persona no grata al teu blog. Abans, vaig a llegir què dius de la Zoey, espero que no facis spoilers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, home, quatre que som i només caldria que proscriure'ns els uns als altres. De totes maneres insisteixo en la utilitat del cercador de Blogger.

      Elimina