dimarts, 2 de febrer del 2021

Filmoteca forçosa (30)


Nosferatu (Werner Herzog, Alemanya 1979 (Filmin))

Refer una de les grans pel·lícules de la història semblava una empresa abocada al fracàs i, malgrat tot, aquest «Nosferatu», fent equilibris entre el ridícul i el sublim, deixa moltes imatges pel record. Inestimables aportacions icòniques de Klaus Kinsky i Isabel Adjani. (8)


Bon dia (Yasujiro Ozu, Japó 1959 (Filmin))

Virtual «remake» de «He nascut, però…», evita la punyent perspicàcia del seu precedent i augmenta el protagonisme coral. Lleugera, una mica escatològica, i deliciosa. (8)


The Help/Criades i senyores (Tate Taylor, USA 2011 (HBO))

Versió simplificada dels problemes racials al sud dels Estats Units a principis dels 60 per a satisfacció d’un públic blanc i liberal. La professionalitat de Viola Davies i Octavia Spencer salva els mobles. (6)


La cova dels somnis oblidats (Werner Herzog, Alemanya 2010 (Filmin))

Un espectacle únic: una càpsula de temps de fa 32.000 anys. Admirables obres d’art del Paleolític i la mirada sempre pertinent d’Herzog. (9)


Genius/L’editor de llibres (Michael Grandage, USA 2016 (Filmin))

Rarament es parla dels editors de llibres en l’accepció anglesa de la paraula: els que acompanyen l’escriptor i l’ajuden a millorar l’obra. Aquí, el cas real de Max Perkins i la seva col·laboració amb Scott Fitzgerald, Hemingway i sobre tot Thomas Wolfe. Molt bé Colin Firth, però Jude Law es passa d’histriònic. (7)


Lifeboat (Alfred Hitchcock, USA 1944 (El Toro TV))

Un exercici formal força ben resolt en un sol escenari. Potser el que llavors  (en temps de guerra) era un missatge urgent ara semblarà simbòlic en excés. Estupenda Tallullah Bankhead. (7) 




4 comentaris:

  1. Lifeboat està encara més limitada que Rope, i en treu un bon partit. Però un altre Hitchcock menor.

    ResponElimina
  2. Y si los profanos viéramos ahora Nosferatu, ¿crees que nos invadiría el ¡Tekeli-li! de Poe? Sí, sí, ese que también resuena en At the Mountains of Madness de Lovecraft. Lo dicho, vas para matrícula de honor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et sabria dir, però tant Schrek com Kinsky aconsegueixen unes de les imatges més visceralment paoroses de tot el cinema.

      Elimina