diumenge, 19 de juny de 2022

Les mentides de la veritat


La nit del 9 de desembre de 2001 l’escriptor i exmilitar Michael Peterson va trucar al telèfon d’emergències per reportar que havia trobat la seva esposa Kathleen inconscient i tacada de sang al peu d’una escala de casa seva. L’alcohol i el Vàlium que s’havia pres semblaven indicar que la mort havia sigut accidental, però les posteriors investigacions convertiren el marit en sospitós. El 10 d’octubre de 2003, després d’un judici particularment llarg, un jurat reunit al comtat de Durham (Carolina del Nord) considerà Michael Peterson culpable, motiu pel qual fou condemnat a cadena perpètua.


Malgrat que el cas no fos particularment complex, esdevingué suficientment popular com per rebre prop d’una vintena d’adaptacions per a ràdio o televisió. L’origen d’aquesta popularitat cal buscar-la en el documental francès «Soupçons» (Sospites) que va dirigir Jean-Xavier de Lestrade per a Canal+ amb una gran acollida per part de la crítica. Es tracta de 8 episodis emesos el 2004 i 5 més entre 2013 i 2018, tots actualment accessibles a Netflix sota el títol de «The Staircase» (L’escala). Evidentment hi ha molt poques cròniques criminals que mereixin esmerçar-hi més de deu hores de televisió i aquesta no n’és pas l’excepció. I tanmateix el programa resulta molt més interessant del que caldria esperar, probablement perquè l’equip de documentalistes va comptar des del primer moment amb la col·laboració incondicional de la família Peterson.


Aquesta entesa permet contemplar els membres d’aquesta nombrosa família en impagables moments d’intimitat tot al llarg del procés que conclogué amb la condemna del pare. Es tracta d’escenes —de vegades emotives, però també disteses i plenes d’humor— que sempre respiren l’espontaneïtat que només proporciona una llarga convivència. Aquest punt de vista privilegiat té com a conseqüència una visió esbiaixada del cas, ja que el principal sospitós apareix gairebé sempre sota una llum favorable i en certa forma és declarat tàcitament innocent.


Però, apart d’aquest toc humà, «The Staircase» es constitueix també en una detallada descripció de la feina que fa un advocat defensor que gaudeix de la completa confiança de l’acusat. Per a un profà resulta curiós observar com es plantegen les línies de la defensa, amb tècniques que recorden el màrqueting, a la recerca de la millor manera de «vendre» determinades tesis al jurat.


He dit abans que la sèrie resulta sempre interessant, però he de reconèixer que els cinc capítols finals, on es reobre el cas i s’introdueixen noves dades, acaben posant a prova la paciència de l’espectador, amb un excés d’escenes casolanes on Peterson monologa gustosament. Amb tot, «The Staircase» evita les redundàncies i els subratllats melodramàtics que embruten tants documentals moderns de «true crime», i ofereix abundant material de reflexió per a qualsevol estudiant de dret amb una mica d’inquietuds. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada