divendres, 9 de desembre de 2022

La geganta reticent


Amb tossuderia potser mal encaminada insisteixo a trobar-hi sentit al gènere súper-heroic, que visiblement és el predominant en la ficció visual de consum; i ho faig a través d’aquelles obres que percebo dotades d’un punt d’originalitat —sovint via l’humor— que les fan destacar sobre la resta. És el cas de She-Hulk: Attorney at Law (Hulka pels amics), una sèrie que ha escrit Jessica Gao i es pot veure a Disney+ a partir d’un personatge que jo desconeixia, tot i que està en funcionament a les pàgines dels còmics des de l’any 80.


La Jennifer Walters és una advocada soltera d’uns 30 anys. Ran d’un accident de cotxe rep una transfusió de sang del seu cosí Bruce Banner de la qual en sortirà amb una propensió a convertir-se en la versió femenina de l’increïble Hulk. La sèrie combinarà així els casos jurídics del bufet on treballa la Jennifer, els seus intents d’enriquir la seva vida amorosa i les puntuals situacions que requereixen un xic de còlera super-heroica. I tot amanit amb humor i malícia auto-conscient.


De l’humor no en diré res, perquè és una cosa molt personal (i, si no em fa gaire gràcia, no és culpa seva), però els plets que hi surten m’han semblat una mica mè, com posats per obligació. I dels secundaris en nòmina no n’hi ha cap que susciti gran interès. En quant a la vida sentimental de Hulka el que més m’ha cridat l’atenció és que té molt més èxit quan és una geganta verda i musculada que quan té el cos menut i perfectament encisador de l’actriu Tatiana Maslany. Deu respondre a algun fetitxisme propi del desig heterosexual.


Pel que fa a les bromes post-modernes que ironitzen sobre els tics de la Marvel i que violen sovint la quarta paret, benvingudes siguin. Encara més quan suposen fer botifarra a les previsibles enrabiades dels masclets immadurs que no suporten veure dones protagonitzant les seves ficcions. Tot i això, quan es critiquen el recurs als conflictes amb el pare, les escenes post-crèdits o la batussa total que clou l’últim episodi com a clixés sobreexplotats, però que s’acaben utilitzant igualment, es dona el missatge contradictori que popularment es defineix com voler repicar i anar a la processó.


Hulka, potser molt menys revolucionària del que es pensa i amb una corrua de convidats especials (Daredevil, Leap-Frog, Titania, Wong, Abomination…) que dedueixo que faran la delícia dels fanàtics de la Marvel, però que deixaran fred als més profans, resulta una benedicció a mitges destinada una vegada més als mateixos de sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada