dilluns, 6 de febrer del 2023

Medicina fantàstica

Fa uns mesos veiérem WeCrashed, aquella sèrie on Ann Hathaway i Jared Leto es dedicaven a estafar el personal amb la camanduleria hipster del «coworking». A The Dropout (Disney+) trobem un cas similar (encara més greu pel seu possible cost en vides humanes), també extret de la vida real, d’una altra enganyifa monumental en la qual van caure de quatre grapes algunes de les ments més privilegiades dels Estats Units. Parlo d’Elizabeth Holmes, una jove emprenedora que després de deixar els estudis a mitges (perquè això és el que significa la paraula «dropout») va proposar-se crear un nou sistema d’anàlisis clíniques que permetrien obtenir tota mena de resultats diagnòstics a partir d’una sola gota de sang.

El fet que els experiments successius fossin un absolut fracàs no l’impedí tirar endavant a base de mentides i del recolzament de gent tan poderosa com ignorant del veritable abast dels esforços d’Elizabeth. Sempre m’ha admirat com algunes empreses del tot dubtoses reben un suport inusitat gràcies a la por de quedar exclòs del seu èxit que tenen els influencers d’aquest món, sovint refiant-se en autoritats amb les que comparteixen la mateixa credulitat. En el cas de la companyia Theranos i la seva creadora Elizabeth Holmes hi va contribuir força l’autoestima exagerada que lluïa l’entabanadora o, millor encara, unes penques colossals que vorejaven la psicopatia.


L’auge i caiguda de la protagonista ocupa de forma monotemàtica els vuit capítols de The Dropout; afortunadament els guions estan tan ben escrits i amb una dosificació dramàtica tan equilibrada que en cap moment delaten ni monotonia ni redundància (ni l’eixutesa que podrien suggerir aquests temes mèdics). Hi intervenen en papers més o menys principals actors com Naveen Andrews, Laurie Metcalf, William H. Macy, Stephen Fry, Anne Archer, Sam Waterston o l’Ebon Moss-Bachrach que acabo de conèixer a Andor i a The Bear, de manera que es pot considerar que el repartiment és d’autèntic luxe. I al capdavant hi és l’Amanda Seyfried fent d’Elizabeth amb ulls d’esperitada i un solipsisme que no saps si és patològic o premeditat, un veritable tour de force que ofereix una de les actuacions de l’any.


Malgrat que la sèrie pertany a la collita del 2022, tinc la seguretat que serà una de les millors que veuré enguany: una recomanació sense cap reserva.

2 comentaris:

  1. Jo també en vaig fer una bona crítica de la sèrie, ara bé, no vaig fer servir paraules tan guais com solipsisme o tour de force

    ResponElimina