Per acabar bé l’any (II)

Passant el rasclet per distingir les sèries que més m’han agradat enguany, sorprèn el bon paper que han fet les sèries espanyoles en general, o com a mínim les que he escollit mirar. Començaré per l’exquisidesa de «Cristobal Balenciaga» (Disney+), una nova mostra d’orfebreria d’Aitor Arregi, Jon Garaño i Jose Mari Goenaga que assoleix una elegància a l’altura del cèlebre modista basc. Tota la sèrie respira sobrietat i bon gust, començant per un molt mesurat però impecable Alberto San Juan. En el repartiment no abunden els noms coneguts, ja que s’ha donat prioritat al físic i la nacionalitat dels personatges, de manera que tot a «Balenciaga» respira autenticitat, especialment en l’ús de la llengua (castellà, èuscar, francès…)

Per afinitat temàtica, encara que sigui una producció francesa, citaré aquí «Becoming Karl Lagerfeld» (Disney+) sobre els anys obscurs del modista titular, a qui jo sempre he detestat cordialment. Malgrat tot he de reconèixer que la sèrie té dosis irresistibles de xafarderia i marro. A més, Daniel Brühl té l’oportunitat de demostrar una vegada més els seus dots camaleònics i políglotes, mentre el fràgil Théodore Pellerin domina totes les escenes on apareix com el dandy Jacques de Bascher.

En un registre totalment diferent «Nos vemos en otra vida» (Disney+) narrava amb claredat i objectivitat periodística la història de Gabriel Montoya Vidal, un menor que fou el primer condemnat pels atemptats de l’11 de març de 2004. Roberto Gutiérrez resultava absolutament convincent com el jove delinqüent de setze anys, però la sèrie va servir també per descobrir per a tota Espanya l’indubtable talent de Pol López, aquí interpretant a la perfecció un personatge d’origen asturià.

El segrest d’una noia de bona família centrava la tercera temporada de «Rapa» (Movistar+), sèrie dedicada a la investigació de casos criminals en terres gallegues. La temporada mantenia el bon nivell de guió de les dels anys anteriors i hi afegia una forta càrrega emocional, en tractar-se del tancament definitiu de la trama. No cal dir que Mónica López i Javier Cámara estan superbs com de costum. Més sorprenent resulta que el jove Dario Lourerio els doni tan bé la rèplica.