James

Adventures of Huckleberry Finn sol ser considerada com una de les grans novel·les de la literatura americana: retrat del Mississippi a mitjans del segle XIX i aventura picaresca tan divertida com emocionant. El llibre de Mark Twain és a més un ferm al·legat contra l’esclavisme, tot i que el seu ús de la paraula nigger ofengui d’allò més alguns americans del present. Més problemàtic apareix el retrat de Jim —l’esclau fugitiu que acompanya Huck en el seu viatge riu avall—, dibuixat sota l’estereotip del negre illetrat, crèdul i poruc, tant comú a l’època. En canvi no sembla que escandalitzi tant la crueltat amb la que els joves protagonistes, especialment Tom Sawyer, tracten Jim, ocultant-li la seva condició d’alliberat amb l’únic propòsit de viure noves aventures facecioses. 

Per compensar aquest tractament desigual, el prolífic —24 novel·les, 7 poemaris, 4 llibres de contes— Percival Everett ha escrit James, una nova versió de les aventures de Huck Finn, on pren la veu narrativa l’esclau Jim. El gran gir de guió de la novel·la, però, és que aquí Jim no és analfabet, sinó que és capaç de llegir i escriure i s’expressa de forma totalment cultivada (potser excessivament cultivada i amb algun anacronisme, com l’adjectiu «surrealista»). De fet, segons sosté James, si els esclaus parlen de forma imperfecta i pueril és per no defraudar les expectatives dels seus amos, que els volen considerar permanentment inferiors. O, amb altres paraules, saben que qui domina el llenguatge és més a prop de tenir el poder. La novel·la aconsegueix efectes molt còmics amb els dos nivells de llenguatge, quan a algun esclau se li escapa sense adonar-se una frase en llengua estàndard i provoca la confusió dels blancs que la senten.

Per altra banda l’adaptació de la història de Twain és brillant, amb una primera part que respecta l’argument original amb bones dosis d’humor i algunes reflexions sobre l’esclavatge que només poden sorgir d’algú que l’ha viscut en pròpia pell. Tanmateix la segona part no ens estalvia fets dramàtics (violacions, linxaments…) que depassen els límits del que inicialment s’havia considerat una novel·la juvenil; però que acaben completant un llibre tan original, intel·ligent i trepidant com impossible de deixar.

James l’ha editat en català Angle Editorial i, malgrat que jo he llegit la versió en anglès, he sentit dir que el traductor Jordi Martín Lloret se n’ha sortit molt bé reproduint els dos nivells de parla dels personatges.