dimarts, 29 de desembre de 2009

Barrufots en 3D


No es pot dir que el director James Cameron es caracteritzi per la seva humilitat. Quan va guanyar un gavadal d’Oscar per “Titanic”, es va autoproclamar Rei del Món i, la veritat, no n’hi havia per tant. La pel·lícula era passadora, els efectes especials eren espaterrants, però la història que explicava era més convencional i vella que l’anar a peu.

Des de llavors Cameron s’havia dedicat a fer submarinisme i a preparar la pel·lícula que segons ell, a part de ser la més cara de la història, canviaria per sempre la nostra manera de veure el cinema. Amb aquestes credencials, després de mesos de tensa anticipació, que ha mantingut ocupats a una pila de desvagats amb vocació de fanàtics, ens arriba aquest “Avatar” que, tot pretenent ser el “rien va plus”, deu estar arrasant les taquilles del món.

I sí, veient-la, es nota que els productors s’han gastat els “quartos” (el que, en el fons, vol dir que esperen que nosaltres també ens els gastarem per veure-la). Tècnicament no m’atreviria a posar-li pegues, encara que jo sóc ben poc “tècnic”. Feia temps que no veia res en 3D i, sense que el film n’abusi, els efectes són tan espectaculars com irreals. Fa la sensació que el que es veu es distribueix en diversos plans, una mica com les velles escenografies de Mestres Cabanes. Hi trobo a faltar la continuïtat de la profunditat de camp que és el nostre pa de cada dia. Qualsevol imatge cinematogràfica tradicional (fins i tot en blanc i negre) em restitueix una experiència més real que aquesta virgueria tridimensional. He de confessar que tot plegat m’ha marejat fins al punt de recordar-me una galerna viscuda fa més de quaranta anys en un vaixell turístic que viatjava de Sant Feliu a Lloret (he llegit a algun lloc que això és fàcil que ens passi als que utilitzem ulleres o lents de contacte). Això sí, les ulleres de vidres polaritzats i reflectants són d’allò més “cool”, i és una llàstima que s’hagin de retornar a la sortida.

Sigui com sigui, la novetat tècnica és un pobre argument per la defensa. Com bé deia Javier Ocaña a la seva crítica a EL PAÍS, els germans Lumière crearen el cinema, però calgué un Méliès per convertir-lo en art. “El cantor de jazz” fou el primer film sonor, però calgué un Busby Berkeley per convertir-ho en art. Potser demanar art en un producte destinat a les masses, és demanar massa.

Simplifiquem doncs una mica les coses i preguntem-nos si almenys la pel·lícula entreté (perquè d’art ja queda clar que no en trobarem). La trama va d’un planeta anomenat Pandora on hi ha un valuós mineral, de la companyia que el vol explotar i dels seus habitants aborígens que volen mantenir l’equilibri ecològic. Els explotadors capitalistes són els dolents, els indígenes són boníssims, encara que de maneres una mica esquerpes. La pel·lícula conté un missatge entre ecologista i new age, que no supera cap anàlisi profunda. El guió sembla una pensada d’última hora a la que no s’hi ha dedicat gaire temps, s’ha preferit aclaparar l’espectador amb un martelleig continu d’efectes especials perquè no es molesti en pensar.

El disseny d’aquest planeta, la seva orografia, les seves plantes i animals és força fascinant, però Cameron no alenteix el pas perquè ens hi puguem entretenir, sinó que imprimeix un ritme de tràiler de videojoc, un tràiler que dura 2 hores 45 minuts. Així el film avança propulsat per una ampul·losa banda sonora de James Horner fins a la batalla final, on els bons propòsits donen lloc a una exhibició de testosterona, que és el camp on el director realment brilla.

Els actors passen gran part de la pel·lícula recoberts per una pell tecnològica de color blau (perquè les tribus de Pandora semblen inspirades per un encreuament de gats amb barrufets vigorèxics), així que no cal esperar grans mostres d’expressivitat. Tot i que Cameron ho pretengui, tampoc desvetllen cap emoció.

No gosaré dir que la pel·lícula és dolenta. En Josep, malgrat haver-se marejat tant com jo, diu a la sortida que s’ho ha passat molt bé. Senzillament, m’interessen coses molt diferents de les que em pot oferir aquest “Avatar”.

22 comentaris:

  1. No he vist la peli ni crec que la vagi a veure, Titànic em va semblar un esguerro car i demencial, on les millors escenes eren plagis: un homenatge a la ignorància. De manera que "Avatar" seguirà el meteix procés: quan pericliti, el llogaré en DVD i em faré un fart de lamentar els 3 euros que m'haurà costat. Prò també podria ser que ni tan sols la vegi en DVD i que passi per alt el trist Cameron. No ho sé. Tot dependrà com sempre de la companyia amb qui la vegi, però que la peli és una merda està assegurat.

    ResponSuprimeix
  2. DUES HORES I QUARANTA-CINC MINUTS de barrufots en 3D sense intermedi ni avituallament???? No, gràcies. De res, massa.

    ResponSuprimeix
  3. No m'hi trobaran pas. Ni tan sols he vist Titanic...
    La teva explicació de l'argument m'ha fet recordar que un capitost del NY Film Institute (o una cosa per l'estil) assegurava que la història era un plagi total de Bailando con lobos. Posats a triar, m'estimo mil vegades més les planúries americanes de tota la vida que els planetes virtuals 3D.

    ResponSuprimeix
  4. Uf, passo. Amb Titànic vaig arribar a desitjar que s'ofeguessin tots.

    ResponSuprimeix
  5. ai! quina mandra no? o sea, com mandra però mandrosa no? pffff

    No he vist Titànic tampoc, ni ganes, prou que tothom n'ha parlat. Ja m'han arribat comentaris d'aquest estil. Passo d'estar-me tres hores en un cine per emprenyar-me com una mona. A més, què en faig de la meva pròstata? res res, com el Lluís, o no (perquè jo no en llogo de pel·lis ;P)

    ResponSuprimeix
  6. Lluís, veure-la en DVD encara valdrà menys la pena. Te l'estalvies i llestos.

    ResponSuprimeix
  7. Matilde, es mereixen que els demandi: fer-me perdre tantes hores del meu preciós temps amb aquesta bajanada.

    ResponSuprimeix
  8. Santi, no he vist Bailando con lobos, però ja ho havia llegit això. No devia quedar bé titular-la "Bailando con pitufos".

    ResponSuprimeix
  9. Júlia, doncs amb aquesta pel·lícula suposadament ecologista acabaries desitjant la destrucció de tot el planeta.

    ResponSuprimeix
  10. Passa de la pel·li, Clídice, la pròstata és més important.

    ResponSuprimeix
  11. jajajajaja no sé si m'ha fet més riure la comparació amb el mestre Cabanes (mira, no m'ho esperava) o això dels barrufets vigorèxics. En tot cas... hi ha una cosa que m'ha inquietat: com és que vas tornar les ulleres??? Pensava que les compraves amb l'entrada per uns 5 euros, no??? Jo en 3d no em cansaré de dir que vaig gaudir amb monstruos contra alienígenas, un cop vaig superar el mareig dels primers 10 minuts (una mena de caiguda a l'infern, en alguns mments fins i tot vaig tancar els ulls ben agafada a a la butaca). Si la peli no entreté d'una manera plaent, cagada pastoreta. I Avatar em sembla que no m'agradaria.

    ResponSuprimeix
  12. Jo també la vaig anar a veure i el 3D em va recordar els llibres infantils amb figures retallades que quan els obres s'aixequen. M'explique: apareixen vàries figures en pantalla i ens dóna la sensació de que cada una està a una distància, però totes elles són planes. Si un personatge avança la mà, no ens dóna la sensació de que la seva mà estiga més prop de nosaltres que la resta del cos. Entre això i que el guió em va pareixer digne d'una funció de fí de curs, no vaig sortir del cinema gaire content.

    Una altra cosa: degut al meu desviament de tabic nasal les ulleres van començar a fer-me mal al nas quan encara quedava mitja pel·lícula, així que me les vaig llevar en algunes escenes per poder descansar i vaig comprovar que els colors eren molt més bonics sense ulleres. No sé si una cosa compensa l'altra.

    ResponSuprimeix
  13. Marta, l'entrada ens va costar 10 euros per cap (inclòs l'usdefruit de les ulleres). Una petita etiqueta indica que estan protegides electrònicament i un empleat t'espera a la sortida perquè els hi tornis.

    De totes maneres, què en faries d'aquestes ulleres, quan una altra etiqueteta t'adverteix que és perillós dur-les a l'exterior?

    ResponSuprimeix
  14. És exactament com tu ho descrius, Titus. Tot plegat un efecte de barraca de fira, molt més irreal que el cinema convencional.

    ResponSuprimeix
  15. Ha, ha... sabia que l'havia d'anar a veure per dir-ne la meva!
    Però com que el Titànic vaig acabar com la Júlia demanant que tothom s'ofegués d'una punyetera vegada no estava disposat a gratar-me la butxaca... sóc català!
    Així doncs, aprofitant que la meva neboda té un nòvio taquiller del cinema vaig anar de gorra i amb ulleres 3D.
    Ja sabia el que anava a veure perquè un altre nebot (és el que té el Nadal!) ja se l'havia descarregat d'internet i el seu comentari fou:
    - És com la Pocahondas però amb pasta!

    Així doncs, vaig tenir ganes d'arrassar el puto planeta i els seus barrufets i poder explotar el mineral per fer-me ric i refregar la pasta que treuria de la massacre i el crim ecològic en els morros dels ecologistes! Em va fer treure el pitjor de mi (que ja és dir!).
    Serà el DVD supervendes a les multinacionals botigues de Natura (antros que també em treuen de pollaguera!).
    En fi, em va agradar veure-la de gorra i poder destripar-la a gust... necessitava una mica de violència després de les festes...

    ResponSuprimeix
  16. uix! que t'han posat a l'escudella Galde, estàs desconegut! :P a veure si els reis et duran un bat de bèisbol! :O

    ResponSuprimeix
  17. He, he, Galderich, no sé si aquests eren els efectes que buscava en Cameron, això sí que són efectes especials!

    ResponSuprimeix
  18. ...no en tinc cap ganes d'anar-la a veure,.. ara, si em permets Allau, m'agradaria recomanar-vos la peli que vaig veure ahir....allà on viuen els montres crec que de Spike Jonze la vaig trobar molt maca, i és que el mon de Sendak m'agrada tant!!!!! la cuina de nit és una delicia....bonnadal a tothom, a no perdó vull dir feliç any nou,....

    ResponSuprimeix
  19. ...toc, toc,....doncs a mi Titànic m'agrada...

    ResponSuprimeix
  20. Gràcies, Robert, per la recomanació. La teníem en cartera i amb el que tu dius segurament la farem passar davant d'altres.

    I em sembla molt bé que t'agradi "Titanic", jo només dic que no n'hi havia per tant.

    ResponSuprimeix
  21. uiii No és que me les volgués endur, és que ningú no me les va demanar a la sortida i no recordo cap paperet. En tot cas, van funcionar com a part d'una disfressa en una festa guiri on t'havies de disfressar de guiri però no sé on van acabar.

    ResponSuprimeix
  22. Marta, és que no es pot comparar! Que aquestes ulleres són de James Cameron!

    ResponSuprimeix