divendres, 11 de desembre de 2009

Carta de l’editorial


Benvolgut senyor, ens hem llegit el seu manuscrit amb la màxima atenció i, encara que no solem mantenir correspondència amb els autors de textos rebutjats, fem en el seu cas una excepció, ateses les característiques inusuals de la seva obra.

El seu text ens ha interessat i ens ha semblat ple de possibilitats. No trobem sovint algú que s’expressi amb imatges tan insòlites, tan brillants i tan a contracorrent. La seva escriptura és poderosa i pot apel·lar a un ampli sector del públic. Permeti’m només que li faci alguns suggeriments per llimar certes asprors que no afavoreixen, crec, el seu discurs.

Prou sé que la brutalitat i la violència es ven força bé a l’actual mercat editorial, però vostè potser en fa un gra massa. Revisi alguns moments de la novel·la, hi ha excessos insuportables, només aptes per estómacs molt avesats. Si en pot matar un, no en mati mil, l’augment de la punició no afavoreix l’efecte dramàtic. Com va dir el teòleg Van der Rohe, “Menys és més”.

La trama del vell matrimoni sense fills que els aconsegueix gràcies a una concubina està bé la primera vegada. A la quinzena vegada fa venir basques.

Eviti les genealogies. Només interessen als implicats. I encara! Són tedioses, tedioses i més que tedioses. Aquests petits detalls són els que maten les possibilitats de l’èxit popular d’un llibre.


En quant al seu protagonista em sembla original i carismàtic, però no del tot satisfactori. No el podria fer una mica més empàtic? En l’actualitat els autoritarismes es contemplen amb recel i les seves reaccions podrien resultar incomprensibles per a qualsevol lector normalment constituït. Revisi també el seu nom, Jahvè és bastant impronunciable i es presta a jocs de paraules idiotes. Consideri canviar-lo per algun nom més eufònic, com ara Kriminor o Yuppigummi.

Espero que no s’hagi molestat per aquests consells que només pretenen millorar un text ple de promesa. No cal que li digui que, quan disposi d’una versió revisada segons les directrius que li he indicat, serem els primers interessats en llegir-la de cara a la seva eventual publicació. Li auguro un gran futur a la seva novel·la “Gènesi”.

Rebi una salutació ben cordial,

(signatura il·legible)

PS: li agrairíem que en les seves properes comunicacions amb nosaltres utilitzés un suport menys primitiu i més estàndard, com ara el Word (no importa la versió, les tenim totes).

36 comentaris:

  1. No sé, potser si aconsegueix alguns fanàtics seguidors arribaria a best seller... hahahha. És molt bo el post.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  2. I sobretot molt de màrketing. Benvingut, Francesc!

    ResponSuprimeix
  3. Ha, ha... vas fort avui!
    Malgrat la conya, m'han dit que això és més o menys el que li van dir al Falcones amb la "Catedral del Mar" perquè fes un llibre d'èxit.
    Veieu com els bons consells editorials donen bons resultats!
    Ni Déu s'ho creu però ho va fer i...

    ResponSuprimeix
  4. Francesc, moltes gràcies també pel llibre, el vaig rebre fa un parell de dies.

    ResponSuprimeix
  5. Crec, Galderich, que en el cas de la novel·la de la que parlo hi van acabar col·laborant una pila de "negres".

    ResponSuprimeix
  6. Un text breu i ple d'una ironia fina fina, on cadascú podem ficar-hi la dosi personal de mala llet :) si és que quan un en sap d'escriure :) ets un capo :)

    ResponSuprimeix
  7. להתראות הוליווד מחכה לי !!! (en arameu, però)

    ResponSuprimeix
  8. Ei, Clídice, que els de la màfia són ells, no pas jo ;p

    ResponSuprimeix
  9. Matilde, primer swahili, després arameu... No estaràs reben visites d'un cert colom?

    ResponSuprimeix
  10. Vols dir que no van acomiadar de l'editorial al perpetrador de la carta? per poca visió de màrqueting, diria jo... l'autor va anar a la competència i ja deu anar per la 20.000ena edició. Crec jo, vaja.
    Molt bo

    ResponSuprimeix
  11. Tens raó, Eulàlia, al final s'ho devia quedar Planeta.

    ResponSuprimeix
  12. Al colom ja l'he aviat amb un elegant nevermore. Ara em visita un altre pajarracu. Negre, ben negre. (Només sap escriure en hebreu, però. Goodbye, Hollywood m'està esperant!!!, ha volgut dir)

    ResponSuprimeix
  13. Si, ja havia notat jo que hi havia masses diferències d'estils llegint-la. Sempre havia pensat que entre el capítol del Gènesi i el de l'Apocalipsi hi havia coses que no quadraven... i ves per on ara veig que són els negres! O van ser els assessors de l'Editorial Planeta que hi van posar cullerada?

    ResponSuprimeix
  14. Brutal, Allau! Per cert, si pots contactar amb l'editor aquest de signatura il·legible, digues-li que en Robert Crumb ha fet un àlbum que segueix fil per randa el text original, que amb els dibuixos passa millor.

    ResponSuprimeix
  15. Leb, en Crumb (pel que he vist) ho ha fet molt bé, però trobo que ja són ganes...

    ResponSuprimeix
  16. Ha ha! Molt bo! Els editors rebutgen a tot déu, està clar. Però el cert és que la intervenció d'un bon editor hagués ajudat a fer el Gènesi molt més llegible. Algú hi hauria d'haver pensat.

    ResponSuprimeix
  17. Molt bo!!!! segur que això passa en molts casos. La veritat és que la gent inculta i creguda domina el panorama mundial: política, societat, cultura, "cotilleos"......

    ResponSuprimeix
  18. És que cada cop està més difícil això de publicar!

    ResponSuprimeix
  19. I tant, Víctor, sort que a la xarxa els editors són molt benèvols.

    ResponSuprimeix
  20. ¡Muy bueno! Creo que se venderá bien... ¿tú crees que lo adaptarán al cine, con Angelina Jolie en el papel de serpiente? Sería vistoso :-)

    ResponSuprimeix
  21. Gran idea, Sufur, no creo que a nadie se le haya ocurrido. Y la podría dirigir Mel Gibson para añadirle un plus de sangre y violencia.

    ResponSuprimeix
  22. Ai Senyor!
    Aquest llibre de quan l'economia no era altra cosa que un afer de cabrers i que alguns pretenen vigent en temps electrònics...
    Vull -em cal- confessar-me: vaig birlar una de les obligades "Holly Bibles" dels hotels americans i vaig voler saber si era capaç de surar. Fou a les ribes del Hudson, proper a les Torres Bessones quan encara eren dempeus.
    La imatge em persegueix, i amb ella la Culpa... Aquella malèfica construcció que sols pretén sostenir l'obediència.

    ResponSuprimeix
  23. Què vols dir, Girbén? Vas intentar caminar sobre les aigües? Encara hi hauran d'afegir una advertència prèvia: "No ho intenti a casa seva".

    ResponSuprimeix
  24. A tots ens aniria millor si els adoradors de Jahvè adoraren en el seu lloc a Yuppigummi.

    Molt bo el text.

    ResponSuprimeix
  25. Sembla la carta que li podria haver dirigit al Marqués de Sade el seu editor (si l'hagués tingut). Molt bó!

    ResponSuprimeix
  26. Titus, era un suggeriment, es poden trobar noms més comercials.

    ResponSuprimeix
  27. Ara que ho dius, Max, tens raó. La història, que es repeteix.

    ResponSuprimeix
  28. No li hauria anat gens malament a la humanitat si l'autor hagués fet cas de l'editor. És la primera vegada que em sento a favor de l'editor.

    ResponSuprimeix
  29. Jo, Lluís, si hagués estat l'editor, li hauria aconsellat que es dediqués a la jardineria.

    ResponSuprimeix
  30. Afegiria un comentari:
    El Genesi és un PLAGI de llegendes mesopotàmiques molt més antigues! Els sumeris ja tenien un jadrí del eden!!
    Jo soc l'editor i el denuncio a la SGAE!!

    ResponSuprimeix
  31. El Gènesi amb Crumb passa millor. I en la versió de Ralf Kónig, també. En la teva seria l'hòstia.

    ResponSuprimeix
  32. He, he, Puig, és que el guió s'hauria de treballar massa i em fa una mandra!

    Els dibuixos que he vist de la del Crumb són una meravella, però haver de llegir aquest text feixuc una altra vegada... perquè jo sí que he llegit el Gènesi (potser l'església m'hauria de pagar unes copes).

    Em quedo amb el del König, decididament.

    ResponSuprimeix