dimecres, 11 d’agost del 2010

El dimoni de les llistes: Enrique Vila-Matas

Obra de PJ Crook

Va registrando todo en un “commonplace book” que se ha comprado en la librería de la cercana Filmoteca y que ha decidido inaugurar con una lista de lo que le vaya llamando la atención esta mañana.

Relación literal de lo que hasta ahora ha ido anotando:

Un hombre disfrazado de “paisaje interior de un cráneo”.

Una maravillosa gorda que se cree Molly Bloom.

El escritor israelí David Grossman, que se ha inscrito en la lista de los que leerán un fragmento de “Ulysses”.

Bev Dew, la joven hija del embajador de Sudáfrica, con un ancho sombrero floreado y un vestido hasta los tobillos. Muy guapa. Cara fragante. Cara de manzana. Va acompañada de su lacónico y extraño hermano Walter, amigo de Nietzky desde el colegio y oscuro dueño del Chrysler.

La poeta Amalia Iglesias, que saluda a Javier, que fue su vecino en Madrid hace años.

¡Un portugués disfrazado de David Hockney!

“Hay que dedicarse de lleno a los funerales”, dice Nietzky. Seguramente ya ha bebido otra vez.

Una anónima figura huesuda. Por utilizar una descripción de estilo beckettiano: Frente altiva nariz oídos hoyos blancos boca hilo blanco como cosido invisible acabado.

De nuevo, Julia Piera. Sensualidad, belleza, vivacidad.

Algunos fantasmas más que evidentes, uno incluso con sábana blanca. De nuevo, mi sombra cómica en un escaparate.

Una especie de ogro finlandés con panamá de paja y bastón de puño de plata.

Un tipo con gabardina y un parecido bastante asombroso a Beckett de joven.

Un jesuita llamado Cobble, amigo de Nietzky, que se detiene en seco de pronto y se pone a hablar en voz sospechosamente muy baja con Amalia Iglesias.

(de "Dublinesca")

14 comentaris:

  1. La llista bé, però és que a mi m'agrada molt el PJ Crook i amb la imatge ja m'he despistat...

    ResponElimina
  2. Tot i que admiro el Vila-Matas i les seves idees sempre fecundes, m'ha passat com al Salvador: m'he quedat enganxat a la pintura de Crook...!

    ResponElimina
  3. Salvador, Lluís, no sereu per casualitat fans de King Crimson? Potser hauria d'haver posat una imatge d'un pub per evocar el Bloomsday, però ja no hauria estat una llista visual.

    ResponElimina
  4. Em passa com al Salvador i en Lluís. La pintura de Crook enganxa...

    ResponElimina
  5. Particularment, King Crimson i el Robert Fripp encara els tinc a l'altar. I recordo per un comentari del Salvador de fa molts de temps que també domina molt el tema.

    ResponElimina
  6. Hmm, sí, ens has descobert! KC és un dels meus grups de referència. I compartim gustos pictòrics amb el Fripp, sembla.

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord. Amb la llista personalíssima de Vila-Matas i amb la il·lustració de Crook.

    ResponElimina
  8. Ostres, es realment curiós: aquest matí he estat fullejant aquest llibre en una llibreria, i he llegit exactament aquest paràgraf!
    (Al final m'he quedat "Jacques el Fatalista", de Diderot)

    ResponElimina
  9. Eulàlia, ja veig que m'hauré de passar al fotoblog com la Clídice (sniff!).

    ResponElimina
  10. Lluís i Salvador, era fàcil: en Fripp sembla haver monopolitzat l'obra de la Crook per les seves portades.

    ResponElimina
  11. Segur, Elenaranda, que la llista deu correspondre (degudament maquillada) a una experiència de Bloomsday del propi Vila-Matas.

    ResponElimina
  12. Brian, no et discutiré mai l'elecció d'un clàssic; però la novel·la de Vila-Matas és molt recomanable. Tinc pendent escriure'n una ressenya (o dues). A veure si m'hi poso.

    ResponElimina
  13. Ressenyar a Vilamatas? Això no m'ho vull perdre... Anima¡t a fer-ho.

    ResponElimina
  14. Elena, no em calen ànims, jo m'atreveixo amb tot (amb la inconsciència que dóna l'edat), a més, la tinc mig escrita.

    ResponElimina