dimecres, 29 d’agost del 2012

Kunsthalle


El Hamburger Kuntshalle és un molt bon museu de belles arts, encara que no pot competir en excel·lència amb els seus homòlegs a Berlín i Munic. La col·lecció queda repartida en tres edificis interconnectats i d’arquitectures ben diferents: un palauet neoclàssic, un casalot de maó vermell i un cub contemporani. El seu punt fort és la pintura i escultura alemanya dels dos darrers segles, encara que es poden trobar bones obres d’artistes sempre benvinguts com Manet, Cezanne o Picasso.

Potser el quadre més cèlebre del museu és el que encapçala l’apunt, “El viatger sobre un mar de boira” de Caspar David Friedrich, epítom de la pintura romàntica gràcies a aquesta figura audaç que sembla desafiar l’univers des d’una posició de superioritat. La imatge és tan poderosament evocadora que s’ha emprat infinitat de vegades per il·lustrar cobertes de llibres i decorar cambres d’adolescents rebels. També ha servit d’inspiració pel disseny d’un CD de Jonas Kaufmann.

Gairebé tan famós és aquest altre quadre de Friedrich, “El mar de gel”, de temàtica encara més original. Un paisatge radicalment desolat, inhòspit, cantellut, que fa pensar en Arthur Gordon Pym i també en les forassenyades expedicions polars que s’esdevindrien un segle més tard.

Un altre artista ben representat és el suís Paul Klee, proteic creador d’infinits estils compatibles, sempre propers a l’artesania, l’entomologia i la miniatura. No sé si m’agrada més el seu peix daurat de 1925, envoltat d’un misteri de pantocràtor romànic, o la simpàtica revolució dels viaductes de 1937, pantalons arquitectònics que semblen buscar raons.

Molt més difícil serà defensar “Phryne davant de l'Areòpag” de Jean-Léon Gérôme, quan ja fa dècades que l’Acadèmia del XIX ha estat condemnada a l’ostracisme estètic. Però malgrat tot, és difícil apartar els ulls d’aquesta estampeta tan detallada, on queden ben documentades tant la nuesa de la tal Phryne com les diverses reaccions dels honorables ciutadans. Diguem que la pintura és competent, però no alça el vol: el que interessa aquí és la misèria humana en tot el seu esplendor i la seva vergonya, culet inclòs. El naixement del “paparazzo”.


13 comentaris:

  1. Totes aquestes obres són molt bones. És igual que estiguin de moda o no, són bones pels seus valors propis. El de Gerôme, sense complexes i malgrat que sigui acadèmic, és molt bo, impecable.

    ResponElimina
  2. Galde, jo amb el Gérôme no estic gaire segur,crec que estic explotant algú (o alguna).

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho dubtis, o si, peerquè l'Acadèmia va fer molt mal als pintors acadèmics però tenen el seu valor i són molt representatius d'una època i maneres de fer plàstiques molt concretes. Gràcies a les acadèmies els artistes s'aliberaren del jou de la perfecció i s'iniciaren les avantguardes!

      Elimina
  3. Klee no decep mai i Gérôme fa uns croms fantàstics. El Viatger és la portada de cd de clàssica romàntica que he vist més repetida en ma vida. M'entusiasma el Friedrich del mar, amb aquest gel oxidat.

    ResponElimina
  4. em quedo amb el del gel, es refrescant ara per l'estiu

    ResponElimina
  5. El Klee és impagable, fins i tot com escriptor:
    Destacar només la bellesa em sembla com un sistema matemàtic que només s'ocupa dels nombres positius.

    Quan trigarà la pintura avui de moda, la dels capgrossos gòtics, a semblar-nos tan desfasada com la del Gérôme?

    Just ara enllestia un oli..., una indissimulada advocació de l'ambigüitat del Richter; nascut a Desden, a l'altra punta de l'Elba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dresde... sabia que m'estava deixant un altre gran museu alemany.

      Elimina
  6. Hamburg té per al novel·lista l'atracció del seu port colossal, univers aventurer en ell mateix.
    Paul Klee té la gràcia de ser pintor, músic (tocava en un quartet) i escriptor, val la pena llegir el seu dietari.
    Tots plegats, aquests artistes, ens van construir el final i l'inici de dos segles de gran fascinació artística i d'innovació també col·lectiva i política.

    ResponElimina
  7. Sí, Olga, el vell port és veritablement de novel·la.

    ResponElimina
  8. Una tria veritablement suggeridora. Però em quedo amb Klee. I estic posat dempeus aplaudint la gegantina citació que ens aporta en Girbén:

    "Destacar només la bellesa em sembla com un sistema matemàtic que només s'ocupa dels nombres positius".

    ResponElimina