diumenge, 2 de juliol de 2017

Un monstre la ve a veure

Nacho Vigalondo és un director de cinema càntabre del qual no havia vist cap obra fins que ha estrenat la seva més recent pel·lícula al Movistar Plus, un dia abans de la seva presentació en societat a les sales de cinema. O sigui el món a l’inrevés: primer a la petita pantalla i després a la gran. El film es diu «Colossal» i, si no fos per un breu pròleg que passa a Corea fa vint-i-cinc anys, podríem pensar que és una comèdia «indie» més, en la qual el protagonista torna al seu poble natal i intenta refer la seva vida després de fracassar a la gran ciutat.

En efecte, Gloria (Anne Hathaway) és una escriptora a l’atur que viu a Nova York en una festa permanent de drogues i alcohol fins el dia que el seu xicot (Dan Stevens, la Bèstia) li posa les maletes a la porta de casa. Obligada a tornar al poble del que va partir un dia amb ànsies de celebritat, retroba el seu amic de la infantesa Oscar (Jason Sudeikis), el qual li dóna feina de cambrera en el seu bar. Allà passarà els dies i sobretot les nits amb un parell de penjats locals (Austin Stowell i Tim Blake Nelson) i bones dosis d’alcohol.

Com veieu, res d’excessivament original; almenys fins que arriba el moment «what the fuck». Perquè resulta que a Seül apareix un gegantí «kaiju» reptilià disposat a destruir la ciutat i aviat descobrirem que els moviments d’aquesta criatura estan indestriablement lligats als de la pròpia Gloria. No convé donar gaires més detalls perquè la gràcia d’aquest tipus de films a contracorrent és la seva capacitat de desafiar les nostres expectatives.

Els amants de «Godzilla» i similars potser seran els que quedaran més defraudats per una producció que escatima els efectes especials. I a mi, sense ser expert en la matèria, m’ha semblat que el disseny de les criatures era francament millorable. En canvi, la presència quasi constant d’Anne Hathaway en pantalla, és un goig que eleva la categoria de qualsevol pel·lícula. Per no parlar d’un missatge clarament feminista en contra d’aquests homes que expliquen les coses a les dones i miren de gestionar les seves vides.

Amb la disposició adequada i una mica d’afició als gossos verds, la satisfacció queda garantida. El final m’ha semblat perfecte.

6 comentaris:

  1. mira que m'he trobat:

    https://kollonades.blogspot.com.es/2017/07/mon-underground-les-vies-de-limperi.html


    salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fas tard, ho vaig publicar el 10 de juny:

      http://allausz.blogspot.com.es/2017/06/un-mon-de-metros-limperi-roma.html

      Elimina
  2. cagati lorito. Si hi fins i tot hi ha un comentari meu, pero em vaig confondre pensant que era el metro de Roma. Com no m'ho mo miro.

    salut

    ResponElimina
  3. Les pelis que comencen semblant una cosa però al cap de poc passa alguna cosa nivell WTF sempre m’han fet gràcia, tinc curiositat.

    ResponElimina