diumenge, 18 d’agost del 2019

De vacances

La carrera de Valeria Bruni Tedeschi com a realitzadora cinematogràfica s’ha centrat fins el moment en presentar versions ficcionalitzades de la seva pròpia biografia. Amb «Les estivants» («La casa de verano») repeteix el procediment, tot reunint en una luxosa mansió de la Costa Blava una nodrida col·lecció de personatges en un plàcid estiueig que aviat derivarà en agror. La pròpia directora interpreta el paper d’Anna, una cineasta que vol aprofitar les vacances per escriure el guió de la seva propera pel·lícula, la qual girarà entorn de la mort del seu germà (una pel·lícula que, sigui dit de passada, és la que acabarem veient, en un exercici meridià de cinema dins del cinema).

Tot a «Les estivants» apel·la a l’autobiografia: la protagonista és una directora de cinema, igual que Bruni Tedeschi, que també va perdre un germà per culpa de la sida; la seva mare (Marisa Borini) i la seva filla a la vida real (Oumy Bruni Garrel) interpreten papers equivalents, mentre que Valeria Golino i Pierre Arditi representen uns acceptables substituts de Carla Bruni i Nicholas Sarkozy.

L’informe trama peca de capriciosa i oscil·la entre la comèdia i el drama de manera no sempre merescuda. Els membres del servei tenen un paper important i sembla que Bruni Tedeschi vulgui exorcitzar a través seu els privilegis de classe que li venen donats pels seus cognoms.

Un guió més meditat afavoriria certament aquests insuficients «Les estivants», que se salven sobretot per un parell o tres d’escenes on Valeria Bruni Tedeschi, en la seva faceta d’actriu, demostra la seva enorme categoria d’intèrpret visceral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada