La televisió contemporània cada dia ho té més difícil a l'hora de trobar subjectes originals a retratar. Sembla que ja han estat explorades totes les patologies, les tendències i les rareses que pot albergar la naturalesa humana: asexualitat, espina bífida, autisme, hermafroditisme, paraplegia, esquizofrènia, transsexualitat... Tots han gaudit de l'oportunitat de protagonitzar la seva pròpia sèrie i en alguns casos en múltiple ocasions. "Pure" (a Filmin, 6 capítols de 35 minuts) adapta el llibre autobiogràfic del mateix títol que va escriure Rose Cartwright i tracta d'un trastorn obsessiu compulsiu no gaire freqüent. La seva protagonista Marnie (Charlie Clive) és assaltada contínuament per inapropiats pensaments de natura sexual protagonitzats per la gent que té al davant.
En el primer capítol la noia, que és escocesa, es trasllada a Londres per no haver de pensar en el fornici cada vegada que veu als seus pares. A la capital coneix una colla de gent maqueta però no gaire interessant amb la que viu experiències més aviat frustrants. Crec que "Pure" ha agradat bastant (a Twitter la recomanaven), però a casa se'ns ha fet gradualment insofrible per avorrida i mancada de personatges als quals aferrar-se. A més m'ha quedat la sospita que el TOC de la Marnie, més que una alteració mental és el producte d'una repressió sexual exclusiva d'alguns britànics.
"Inside No. 9" (també a Filmin) és tota una altra cosa. La sèrie antològica que escriuen i protagonitzen Reece Shearsmith i Steve Pemberton arriben a la cinquena temporada sense haver perdut ni una gota d'inventiva. Al contrari, aquests sis contes humorísticament obscurs o terroríficament còmics es compten entre els més sofisticats i rodons de tota la sèrie.
Un vestuari on es canvien els àrbitres de futbol, un magatzem on assaja un prestidigitador, un nou pis on hi ha fantasmes, un cotxe patrulla on fan guàrdia dos policies o una cuina de classe obrera són els escenaris on succeeixen insòlites i sorprenents peripècies. Grans guions per a un programa divertit i sense la càrrega moralista que sol tenir "Black Mirror" (per citar una altra sèrie britànica de tipus antològic).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada