«What We Do in the Shadows» va ser primer una pel·lícula de 2014, escrita i dirigida per Jemaine Clement i Taika Waititi, adaptada posteriorment al format televisiu pel mateix Clement i visible a la plataforma HBO. La idea inicial s’ha preservat —els problemes quotidians per sobreviure a la societat moderna d’uns vampirs que comparteixen habitatge—, així com el format de fals documental, que tanta fortuna va fer amb «sitcoms» com «The Office» o «Parks and Recreation». Han canviat, això sí, els protagonistes que, a més, ja no viuen a Wellington (Nova Zelanda) sinó a Staten Island (Nova York).
Hi ha un tercet de vampirs tradicionals, tots ells d’origen europeu i amb un llarg historial a la seva esquena. Nandor l’Implacable (Kayvan Novak) actua com a líder del grup, té 757 anys d’edat i havia sigut soldat de l’Imperi Otomà. Laszlo Cravensworth (Matt Berry) és un noble anglès aficionat a la música i a retallar arbustos per fer escultures. Va ser convertit en immortal per Nadja (Natasia Demetriou), una vampira gitana amb la que s’ha acabat casant.
Guillermo (Harvey Guillén) és el mortal que fa deu anys que treballa com a criat de Nandor. Viu amb l’esperança de ser convertit en vampir «hispano», a la manera d’Antonio Banderas a «Entrevista a un vampir». A la casa també hi viu Colin Robinson (Mark Proksch), un vampir d’energia, que extreu la força vital d’humans (i de vampirs) a base d’avorrir-los amb les seves converses plenes de clixés i de llocs comuns. Malgrat la irritació que els provoca, els altres accepten conviure amb ell, ja que és l’únic que té feina fixa en una oficina i pot pagar per tant el lloguer.
La primera temporada de «El que fem a les ombres» consta de deu capítols d’uns 20 - 23 minuts. La seva comicitat es basa en el contrast entre les convencions de la tradició vampírica i el prosaisme del dia a dia contemporani. Intentaran conquerir els Estats Units i a tal fi començaran assistint a un ple municipal; per aconseguir la ciutadania americana hauran de passar un examen tipus test; es barallaran amb un grup d’homes llops que se’ls hi pixen al jardí; i per preparar una orgia els caldrà trobar verges disponibles, un material actualment escàs. Si aquest absurd xoc de mons antagònics us pica una mica la curiositat, jo crec que us ho passareu bé amb la sèrie. L’humor és sempre un afer molt personal, i cadascú té el seu estil particular de riure; però jo, que sóc més aviat de rialla difícil, he xalat de no dir amb aquesta colla de vampirs penibles.
Hi ha un tercet de vampirs tradicionals, tots ells d’origen europeu i amb un llarg historial a la seva esquena. Nandor l’Implacable (Kayvan Novak) actua com a líder del grup, té 757 anys d’edat i havia sigut soldat de l’Imperi Otomà. Laszlo Cravensworth (Matt Berry) és un noble anglès aficionat a la música i a retallar arbustos per fer escultures. Va ser convertit en immortal per Nadja (Natasia Demetriou), una vampira gitana amb la que s’ha acabat casant.
Guillermo (Harvey Guillén) és el mortal que fa deu anys que treballa com a criat de Nandor. Viu amb l’esperança de ser convertit en vampir «hispano», a la manera d’Antonio Banderas a «Entrevista a un vampir». A la casa també hi viu Colin Robinson (Mark Proksch), un vampir d’energia, que extreu la força vital d’humans (i de vampirs) a base d’avorrir-los amb les seves converses plenes de clixés i de llocs comuns. Malgrat la irritació que els provoca, els altres accepten conviure amb ell, ja que és l’únic que té feina fixa en una oficina i pot pagar per tant el lloguer.
La primera temporada de «El que fem a les ombres» consta de deu capítols d’uns 20 - 23 minuts. La seva comicitat es basa en el contrast entre les convencions de la tradició vampírica i el prosaisme del dia a dia contemporani. Intentaran conquerir els Estats Units i a tal fi començaran assistint a un ple municipal; per aconseguir la ciutadania americana hauran de passar un examen tipus test; es barallaran amb un grup d’homes llops que se’ls hi pixen al jardí; i per preparar una orgia els caldrà trobar verges disponibles, un material actualment escàs. Si aquest absurd xoc de mons antagònics us pica una mica la curiositat, jo crec que us ho passareu bé amb la sèrie. L’humor és sempre un afer molt personal, i cadascú té el seu estil particular de riure; però jo, que sóc més aviat de rialla difícil, he xalat de no dir amb aquesta colla de vampirs penibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada