dijous, 29 d’abril del 2021

"Gamers" en joc


«Mythic Quest» (o «Mythic Quest: Raven’s Banquet», com es coneix la primera temporada que he vist a Apple TV+) és una sèrie sobre una empresa que es dedica al desenvolupament d’un joc de rol online (que es diu igual que la sèrie i que no costa gaire imaginar que va d’espasa i bruixeria). Com que el programa va d’una colla de pirats que treballa amb novíssimes tecnologies, és inevitable comparar-la amb «Silicon Valley», tot i que aquesta última està més ben escrita i té uns personatges més ben dibuixats. El seu tret distintiu més especial són les seqüències d’acció dins del joc utilitzades com a cortinetes de continuïtat.


Potser el problema que tinc amb «Mythic Quest» és que el món de les plataformes multi-jugador em queda ja molt lluny i l’entusiasme fanàtic que susciten entre alguns seguidors em resulta francament inexplicable. Coses com les estrelles youtubers preadolescents, que es guanyen la vida filmant les seves partides en directe, em sembla tan irrisori que burlar-se’n em sona redundant.


De totes maneres, ni la majoria dels actors em sembla prou carismàtica, ni els seus personatges presenten suficient atractiu. Quasi tots ells mostren comportaments directament detestables, el que en principi no hauria de ser un inconvenient, sempre que s’obtingués algun plaer pel fet d’odiar-los activament (cosa que no succeeix). Són particularment nocius Rob McElhenney, el molt egòlatra director creatiu, i Charlotte Nicdao, que fa d’enginyera en cap i m’acaba la paciència amb tanta histèria. Entre els actors coneguts trobareu al Danny Pudi de «Community» en un paper molt ingrat i al veterà F. Murray Abraham, despistadíssim i no gaire aprofitat. John Dimaggio, la veu del Bender de «Futurama», apareix en dos capítols.


Evidentment «Mythic Quest» és una comèdia —escassa de gags, però comèdia—, encara que inclogui algun apunt de drama personal. En aquesta ona, el cinquè capítol explica la història de la relació d’una parella de desenvolupadors al llarg dels anys i no té res a veure amb els personatges habituals de la sèrie. Es tracta d’un d’aquests episodis aïllats que intenten aportar una ambició afegida a un programa sense gaire pedigrí.


La primera temporada de nou capítols es va emetre el 2019. L’any passat es va veure l’episodi especial «Mythic Quest: Quarantine», l’enèsima telecomèdia resolta amb els personatges connectats per una sessió de Zoom. El 16 d’abril de 2021 ha vist la llum «Everlight», un altre capítol únic amb una festa de disfresses celebrada a l’oficina. El seu tret més distintiu és la intervenció en off del recentment oscaritzat Anthony Hopkins. La segona temporada s’estrenarà el 7 de maig i encara no he decidit si la miraré. De moment és que no. 

4 comentaris:

  1. Molt bo, may be, però no és el que ara necessito.

    ResponElimina
  2. Doncs a mi em va caure en gràcia, no es que jo sigui fan dels MMO i dels youtubers de videojocs, però potser em queda una mica més a prop que a tu aquest mon. D’acord que no rius en cada capítol, però el capítol dels nazis em va fer gracia. No he vist els dos capítols extres, si de cas els veuré amb la segona temporada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tot cas, tu ets encara un jugador mig en actiu; això sempre pesa.

      Elimina