dissabte, 1 de maig de 2021

Filmoteca forçosa (43)


Nostalghia (Andrei Tarkovsky, Itàlia 1983 (Filmin))

Film enormement misteriós i suggeridor, és inevitable evocar la perillosa paraula «poesia», aquí emprada amb tota la intenció. (9)


The Omen/La profecia (Richard Donner, USA 1976 (Disney Star))

Clàssic de l’horror, 100% gaudible, malgrat (o a causa de) els seus moments absurds. Un al·legat a favor de la paternitat responsable. (7) 



The Andromeda Strain/L’amenaça d’Andromeda (Robert Wise, USA 1971 (Filmin))

La Humanitat en perill per un virus que acaba d’arribar de l’espai. Molt adequat, oi? Un clàssic una mica eixut pel seu predomini tecnològic. Farà les delícies dels més inclinats a l’esperit científic. (7)


The Game (David Fincher, USA 1997 (Filmin))

Thriller recargolat que funciona a base d’eliminar la humanitat i la versemblança dels seus personatges. Treu molt profit de l’odiosa imatge de yuppie que carregava Michael Douglas durant aquells anys. (6)



Murder by Death/Un cadàver a les postres (Robert Moore, USA 1976 (Filmin))

Comèdia criminal de Neil Simon, on els millors detectius del món són convocats per resoldre un crim que encara no ha tingut lloc. Amb comediants de la talla de Peter Sellers, David Niven, Peter Falk o Maggie Smith la diversió està garantida. (7)



Marnie (Alfred Hitchcock, USA 1964 (Filmin))

Malgrat la seva psicologia de fireta, té una terbolesa sexual molt particular. A més conté les darreres imatges icòniques del mestre (aquell vaixell atracat al final del carrer). (7)

8 comentaris:

  1. La d'en Tarkovsky és la de l'espelma?

    ResponElimina
  2. La simbiosis de los Tarkovski me parece una maravilla. También veo peligrosa, sí, y muy engañosa, añadiría yo, la palabra poesía. Ante la apropiación del género por quienes solo practican la permutación compulsiva de palabras con escasa o nula fortuna, la poesía gritaría: "No me manoseéis", "Dejadme en paz, igual que yo os dejo a vosotros", ¡Qué atrevimiento! ¿Dónde está el ritmo? ¿Y la llama que vibra?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La paraula "poesia" em fa més aviat pànic, però fins i tot jo la puc detectar en condicions propícies.

      Elimina
  3. Has sigut generós amb la Marnie... Murder by death la vaig revisitar fa poc també i la seva absurditat em va fer riure igual que quan la vaig veure de jovenet. The Omen també la vaig veure fa no gaire i encara aguanta. Les altres fa temps que no les veig...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que "Marnie" no em desagrada i "Murder by Death" em va sorprendre agradablement, perquè tenia tots els números per fer l'efecte contrari.

      Elimina
  4. Un cadàver a les postres es de les meves pel·lícules preferides d’abans dels 80, hi ha tot el que a mi m’agrada, humor, misteri, bons actors, autoparodia, i situacions absurdes.

    L’amenaça d’Andromeda la vaig trobar simplement correcte, potser serà perquè abans m’havia llegit el llibre, i com mana el tòpic aquest era millor.

    The Game l’he vist però no la recordo massa, el filmaffinity diu que li vaig posar un 7 o sigui que em deuria agradar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que soc l'únic que quedava per descobrir "Un cadàver a les postres".

      Elimina