Su Majestad és una sèrie de comedia satírica escrita per Borja Cobeaga i Diego San José (autors de Ocho apellidos… i Súperlópez, entre moltes altres). que es pot veure a Amazon Prime. Degut a un escàndol per evasió de capitals, el rei d’Espanya Alfonso XIV (Pablo Derqui) ha de desaparèixer del país durant una temporada. El substituirà la princesa Pilar (Anna Castillo), qui fins al moment no s’ha distingit per les ganes de treballar. Guillermo Salvatierra (Ernesto Alterio), un antic assessor de la casa reial, intentarà redreçar la situació per tal que la corona no corri perill.
Com es pot veure el plantejament el coneixem prou bé: amb alguns canvis de nom, de numeració i de sexe, tot això forma part de la història recent d’Espanya. Per tant, es confirma allò tan repetit que la realitat supera la ficció, i el que revela la trama és pur «déjà vu». Un rei corrupte i comissionista? Les forces de seguretat de l’estat protegint la molt activa bragueta del monarca? Uns jutges que, tot atacant la llibertat d’expressió, condemnen qualsevol atac a la casa reial? Res de nou sota el sol.
I si el costat satíric queda rebaixat en ser tan previsible, el conflicte que hauria d’empènyer la trama no arriba mai a engegar: la princesa suposadament dissoluta es redreça d’immediat així que rep les noves responsabilitats, i esdevé una monarca-substituta quasi modèlica. A més els guionistes intenten humanitzar els protagonistes afegint-hi una mica de drama personal, fent de Pilar i Guillermo dos orfes a la recerca de consol. Alterio i especialment Castillo són actors que sempre dona gust veure’ls treballar, encara que aquí no freguen l’excel·lència d’altres vegades. De totes maneres l’objecció principal que puc oposar a Su Majestad és que sigui una comèdia que faci riure tan poc.
A mi no em va desagradar, és més, se'm va fer curta. Encara que fos previsible del primer moment, la serie no enganya ni pretén enganyar, i a més, l'Anna Castillo em té el cor robat. Venia de veure 'Un cuento perfecto', que estava prou bé, i vaig veure Su Majestad sabent d'entrada que anava a veure.
ResponEliminaSaps, a mesura que et vas fent gran (jo ja en tinc 80), buscas més l'evasió que el compromís. No penso veure adolescència, i, en canvi (no em renyis molt) estic veient Gilmore Girls. I és que com deia un company de feina, 'no tengo el chocho pa ruidos'.
Salut.
Francesc, a mi l'Anna Castillo també em té el cor robat, però ja veus que aquí no gaire. I no creguis, jo ja estic a un pas de revisar Gilmore Girls.
Elimina