dissabte, 12 de desembre del 2009

Carroll al delta

Aquesta ofensiva no para de donar-me alegries en forma de complicitats, coincidències i serendípies diverses. Una de les més recents m'ha arribat de la mà de l'amic Girbén a través d'un missatge de correu. Deixo que sigui ell qui ho expliqui, que ho fa molt bé:

Salut Allau! Dinàvem a Deltebre, al restaurant El Garxal (i això és un art de pescar les esmunyedisses anguiles), i jo estava embadalit amb l'ABC del sucós dialecte deltaic -secció gastronòmica- que havien glaçat als vidres del local i que, des de la taula estant, havia de llegir a la revessa...

De sobte hi caic: Aquest llorrac és CARROLL!

I vaig córrer a documentar-ho del dret, sabedor de a qui li podria interessar

I acompanya el mail amb l'estupenda foto que reprodueixo abaix, on la paraula "Carroll" apareix lluminosament destacada i molt ben acompanyada d'altres delícies del vocabulari gastronòmic de les Terres de l'Ebre. No content amb això, en Girbén hi ha afegit l'entrada del Diccionari Català-Valencià-Balear on s'explica què és un "carroll" català.

Algun lector utilitza o coneixia aquest mot? Seria interessant saber-ho.

Hi ha alguna relació entre els carrolls de les vinyes i el nostre anglès favorit? Doncs podria ser que sí, perquè el reverend Dodgson va ser durant 9 anys el "curator" de la Sala de Professors de Christ Church. En aquells temps, i més a Oxford, les sales de professors no eren les habitacions espartanes amb màquina de cafè que coneixem, sinó que eren veritables clubs (amb majordoms inclosos) on s'oferien tota mena de comoditats. El càrrec de "curator" implicava ocupar-se de l'administració i de la intendència d'aquesta sala i, per tant, Dodgson era l'encarregat de tastar i escollir els vins, xampanys, madeires i oportos que es consumien a dojo entre aquelles venerables parets. Veieu com tot acaba lligant? De nou, moltes gràcies, Jordi!

17 comentaris:

  1. Em sembla que hi haurà un assassinat d'algú que pot estar del Carroll fins el monyo... això encara ens podrà donar més alegries perquè afegirà altres elements a comentar!

    ResponElimina
  2. Galderich, això no sé francament com prendre-m'ho...

    ResponElimina
  3. L'any 1803 "carroll" apareix als diccionaris catalans (al d'Esteve i Belvitges), crec que per primer cop, amb el significat de "gotim". Després ho recullen d'altres diccionaris del XIX com el Labèrnia o el quintilingüe. Fabra (1932) ho recull. I el DIEC2 també. És aquí on trobem que no només és un gotim, sinó que un "carroll" es refereix també a qualsevol "penjoll d'avellanes, cireres, olives, etc".


    De l'imprescindible "Diccionari del vi" de Xavier Rull (per sort, en línia):

    "carroll m.

    Raïm menut —normalment verós— que queda després de la verema, i que hom passa a recollir més avant, quan ha madurat. Cal dir que, en la llengua general, se solen usar els mateixos termes per designar els conceptes de gotim i carroll, per bé que cal evitar aquesta confusió.

    cas agracejo; agrazón; brusco; cencerrón; redruejo; retuerto

    fr conscrit; grappillon; raisin vert

    ang late cluster; second crop; verjuice grape

    SIN cabró, agrassot, bagot, cabrer, gatoll, gotlla, verderol, agrell, migral"


    Carroll és cabró; ja ningú pot dir que no.

    ResponElimina
  4. SuperGazo, al rescat lexicogràfic, gràcies!

    ResponElimina
  5. A la foto no surt la memorable cassola de musclos que ens estàvem fotent després de baixar d'un dels cims escabrosos dels Ports de Tortosa.
    Planyo a aquells que diuen que surten per a "desconnectar", perquè a mi em passa just al contrari com la troballa d'aquest Carroll demostra.
    Gràcies a tu! I no, no estem fins el monyo del Carroll!

    ResponElimina
  6. Em sembla, Girbén, que desconnectats no ho estem mai del tot, que sempre tenim el wireless engegat a la caça del que el món ens vol comunicar.

    ResponElimina
  7. Desconeixia el mot "carroll" per complert. De tota manera, el lligam entre l'escriptor i el mot és un cas clar de "si non è vero è ben trobato". Ara et proposo un nou repte: Què té a veure el poblet de Llorac amb Carroll? Perquè li falta una "R"?

    ResponElimina
  8. Lluís el que explico és històric. Carroll no era Poe, però entenia raonablement d'alcohols, ja que havia d'endevinar els difícils gustos dels dons oxonians.

    Estudiaré això de Llorac, però dubto que en pugui treure gaire més que una explicació fantàsticament carrolliana. De totes maneres amb el que em regala el dia a dia ja vaig servit. Comença a semblar una pel·lícula de Lynch, ja us ho explicaré.

    ResponElimina
  9. Alerta, palíndrom imperfecte. Falta una r. Llorac.
    Preciosa la serendípia i preciosa la ràpida connexió d'en Girbén. I què tal si a aquestes complicitats virtuals li encolomo també precioses?

    ResponElimina
  10. Matilde, en Lluís ja ha vist que falta una R, per això s'ho pregunta. I encoloma'm el que vulguis, que estàs molt columbòfila tu.

    ResponElimina
  11. Mí-te'ls ells que bé que s'ho passen! :) ais, aquestes criatures :P per cert, ara tinc un dubte, carroll i carràs (com es diu el gotim de raïm a ca meu) tenen res a veure?

    ResponElimina
  12. Segur que sí, Clídice, el DIEC2 els considera sinònims.

    ResponElimina
  13. De fet, Clidice & Co., l'etimologia de "carroll" respon la teva pregunta: es creu que prové d'un encreuament entre "carrás" i "manoll", "penjoll" o algun mot semblant.

    ResponElimina
  14. Gràcies, Puig.

    No voldria corregir el mestre, però, no era correcte "respon la teva pregunta"?

    ResponElimina
  15. veig que a la imatge apareix una referència a Moreira, que aquestes setmanes està rebent un just homenatge a Tortosa

    ResponElimina
  16. Jesús, entenc que la cita prové de l'Alcover-Moll. Si coincideix amb celebracions tortosines, ho pots atribuir a la serendípia tan habitual en aquestes llars.

    ResponElimina